S’incorre en un delicte en cas que un propietari canviï el pany a l’arrendatari per incompliment contractual?
El fet de canviar el pany o fins i tot tallar la llum del domicili on viu l’arrendatari, es podria considerar un delicte de coaccions sempre i quan hi hagi dol, intencionalitat o fins i tot, intencionalitat d’obligar.
L’actual Codi Penal, en el seu article 172.1, regula el delicte de coaccions i en aquest sentit, estableix que existeixen coaccions quan sense tenir una autorització legítima,s’impedeixi, amb violència, a un altre fer el que la llei no prohibeix o l’obligui a fer el que no vol (ja sigui just o injust); imposant una pena de presó de 6 mesos a 3 anys o una multa de 12 a 24 mesos, tot atenent a la gravetat de la coacció.
Si la coacció, per altra banda, tingués per objecte impedir l’exercici d’un dret fonamental o impedir el gaudi legítim de l’habitatge, les penes previstes per aquest delicte s’aplicarien a la seva meitat superior.
Quan es parla de gaudi legítim de l’habitatge, es planteja el dubte de si és legítim el gaudi sense proporcionar econòmicament el que es deu al propietari, o si és legítim viure a un lloc sense pagar-ne la renta pactada. Davant d’aquests dubtes, s’obre el debat de si canviar el pany de l’habitatge llogat per part del propietari (davant d’un incompliment contractual de l’arrendatari), pot constituir un delicte de coaccions, o si per part de l’arrendatari es coment una violació del domicili o fins i tot, d’usurpació de la propietat.
Amb tot, la sentència de 12 de març del 2007 de l’Audiència Provincial de Madrid estableix que el canvi d’un pany impedint amb aquest l’accés a un habitatge per part de qui té el dret a accedir-hi (arrendatari), sí que podrà ser qualificat com a coacció fins i tot quan no s’hagi exercit violència física, ja que aquella activitat constitueix un acte violent realitzat amb la finalitat d’obligar al perjudicat a que faci allò que no vol, tot restringint-lo.
