/

Quines opcions té un propietari en cas de no cobrar el lloguer?

Quan es celebra un contracte d’arrendament, la principal obligació que assumeix l’arrendatari és la de pagar la renda mensual que s’hagi pactat, essent una causa de resolució contractual l’impagament de la mateixa.

En cas que l’arrendatari incompleixi  amb l’obligació de pagar la renda mensual, la llei atorga a l’arrendador diferents mecanismes tant per obligar al deutor al pagament de les quantitats degudes, com per permetre a l’arrendador resoldre el contracte.

El propietari que es troba davant d’un arrendatari que no paga la renda mensual del lloguer, por exercir accions judicials en defensa dels seus drets de propietat i de cobrament, podent optar per diferents alternatives:

–       Reclamació de les rendes: Si el que pretén l’arrendador és que l’arrendatari pagui les rendes que deu, però no té voluntat de resoldre el contracte, caldrà interposar una demanda de reclamació de quantitats per les rendes que siguin degudes fins aquell moment, així com les que es meritin amb posterioritat a la interposició de la demanda fins la celebració del corresponent judici.

–       Desnonament de l’arrendatari: Si l’arrendador vol recuperar la possessió de la finca sense reclamar les rendes degudes, haurà de presentar una demanda de desnonament. El desnonament és aquell procediment especial que permet al propietari extingir el contracte d’arrendament quan l’arrendatari incompleix la seva obligació de pagament de la renda i, conseqüentment, desnonar-lo, fer-lo fora de l’habitatge o local que li té arrendat. Amb aquesta demanda s’aconsegueix que el jutjat dicti una data de llançament, moment aquest en que l’arrendatari es veurà obligat a abandonar el pis o local arrendat.

És necessari tenir en compte que fins que no es produeixi aquest llançament o l’arrendatari abandoni voluntàriament la finca abans del referit dia fent entrega voluntària de les claus, el propietari no té dret a accedir a la finca.

–       Demanda de desnonament amb reclamació de rendes: Aquest és el supòsit que més habitualment s’utilitza, en el que s’uneixen els dos procediments anteriors en un de sol, presentant una reclamació judicial en virtut de la qual es sol·licita tant que l’arrendatari abandoni el pis/local arrendat, com que pagui les rendes i despeses impagades.

Els propietaris poden iniciar aquest procediment judicial des del moment que l’arrendatari deixi de pagar una de les mensualitats pactades per contracte. Un cop interposada la demanda, el jutjat requerirà a l’arrendatari per tal que pagui i abandoni la finca, o bé s’oposi, ja quedant fixat per part del jutjat el dia i hora en que es durà a terme el llançament.
Davant d’aquest requeriment, si l’arrendatari ni desallotja la finca, ni paga la totalitat del deute, ni tampoc s’oposa a la demanda, el jutjat dictarà resolució judicial donant per finalitzat el procediment, permetent així poder iniciar l’execució contra el demandat.
Pot ocórrer també, que l’arrendatari pagui el deute, i és el que s’anomena judicialment enervació de l’acció. Aquesta enervació és la possibilitat que atorga la llei de donar per finalitzat el procediment de desnonament per manca de pagament, si l’arrendatari paga tot l’import de les rendes reclamades abans de la celebració de la vista.

Per últim, en cas que l’arrendatari s’oposés a la demanda presentada contra ell, se celebraria judici, i seria el jutge el qui dictaria la corresponent sentència que, en cas d’estimar les pretensions del propietari, condemnaria a l’arrendatari a desallotjar la finca (en la data fixada en el requeriment) i a  pagar les quantitats degudes més les costes processals.

Ramió Advocats - Elena Ramió Martín