Seguint amb el que en l’anterior article publicat per part de l’arquitecte tècnic Joan Tarifa es tractava, fent un estudi sobre filtracions, humitats, condensacions i goteres produïdes com a conseqüència d’una deficiència en l’estat dels edificis, ara entrem a analitzar quines són les garanties legals que emparen als adquirents d’un habitatge o edifici de nova construcció en cas que aparegui un defecte d’aquest tipus a l’immoble.

Així doncs, davant de l’aparició de vicis constructius, l’afectat gaudeix d’una sèrie de terminis legals, anomenats terminis de garantia, dins dels quals pot reclamar per aquests defectes davant dels agents de la construcció (el promotor, el constructor, l’arquitecte, l’arquitecte tècnic, etc.). Aquests terminis varien en funció de la gravetat dels defectes constructius detectats i es troben regulats a la Llei d’Ordenació de l’Edificació:

• Els agents intervinents en la construcció respondran durant el primer any d’aquells danys materials derivats d’una mala execució de les obres, és a dir, d’aquells defectes que afectin als elements d’acabat.
• Els agents respondran, durant un termini de tres anys, d’aquells danys materials causats per vicis o defectes que afectin a l’habitabilitat de l’edifici (l’exemple més comú són les humitats per filtracions).
• Finalment, tots els agents intervinents respondran, durant un termini de deu anys, d’aquells defectes que afectin a la cimentació i seguretat estructural de l’edifici i que comprometin directament la resistència mecànica i estabilitat del mateix.

Aquests terminis comencen a comptar a partir de la data de recepció de l’obra en qüestió sense reserves, o des de la subsanació de les mateixes.

Així doncs, si el tipus de dany concret apareix dins d’aquests terminis, els agents intervinents en el procés d’edificació hauran de respondre en funció de la seva intervenció en l’obra. De tota manera, en cas que el defecte aparegui amb posterioritat, s’aplicaran igualment les normes generals sobre la responsabilitat contractual.