El ple del TC per unanimitat estima parcialment el recurs d’inconstitucionalitat del PP contra diversos preceptes de la llei de Catalunya 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes als contractes d’arrendament d’habitatge
El Ple del Tribunal Constitucional per unanimitat, ha declarat inconstitucional part de la llei catalana que regula el preu del lloguer perquè considera que alguns articles envaeixen competències estatals, que ha de garantir un mercat únic. A continuació, es desplega el contingut de la nota de premsa informativa, 19/2022 de data 10 març 2022;
El Ple del Tribunal Constitucional per unanimitat ha estimat parcialment el recurs d’inconstitucionalitat interposat per més de 50 diputats del Grup Parlamentari Popular al Congrés dels Diputats contra els arts. 2, 3.2, 3.3, 3.4, 6, 7.1, 15.1, 16.2 i 18 i disposicions addicionals primera i quarta de la Llei de Catalunya 11/2020, de 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes als contractes de arrendament d’habitatge i de modificació de la Llei 18/2007, de la Llei 24/2015 i de la Llei 4/2016, relatives a la protecció del dret a l’habitatge.
La sentència, el ponent de la qual ha estat el magistrat Ramón Sáez, declara que són inconstitucionals i nuls els articles següents de la Llei de Catalunya 11/2020, de 18 de setembre: 1, 6 a 13, 15 i 16.2; les disposicions addicionals primera, segona i tercera; la disposició transitòria primera i la disposició final quarta, lletra b); la disposició addicional quarta i la disposició final tercera.
La sentència explica que aquests preceptes suposen una invasió de la comunitat autònoma a les competències de l’Estat que reconeix l’art. 149.1.8 de la Constitució referida a la competència en matèria civil per regular les bases contractuals. En efecte, l’art. 149.1.8 CE, en reservar a l’Estat la fixació de les bases de les obligacions contractuals, li atribueix la competència per establir els criteris d’ordenació general del sector de la contractació privada als territoris autonòmics que comptin amb legislació pròpia. La finalitat de la reserva estatal en matèria de dret de contractes rau en la necessitat de garantir un denominador comú en els principis que han de regir les obligacions contractuals, cosa que s’aconsegueix quan les categories generals són les mateixes en tot el territori nacional.
En aquest sentit, seguint la jurisprudència constitucional, la competència estatal de les “bases de les obligacions contractuals” de l’art. 149.1.8 CE ha de ser entesa com una garantia estructural del mercat únic i suposa un límit per si mateix —un límit directe des de la Constitució— a la diversitat regulatòria que poden introduir els legisladors autonòmics.
D’altra banda, la sentència limita els efectes de la declaració d’inconstitucionalitat. D’aquesta manera, no afecta les situacions jurídiques consolidades, sobre la base del principi de seguretat jurídica i el legítim fi de procurar l’estabilitat en les relacions contractuals preexistents. Els efectes seran pro futur pel que els contractes d’arrendament d’habitatge subscrits amb anterioritat al moment de la present resolució es mantenen en els seus termes.
Oficina de Premsa - Tribunal Constitucional