El Govern Espanyol ajorna la data final per completar el Segon Dividend Digital

El Govern Espanyol ha comunicat a la Comissió Europea la necessitat d’ajornar les següents fases del segon dividend digital a causa de la situació d’excepcionalitat que es viu a conseqüència del COVID-19.

El Segon Dividend Digital és el procés pel que es canvien les freqüències assignades als canals de televisió en la banda de 700MHz amb la finalitat de deixar-la lliure per a ser utilitzada per a desplegar les futures xarxes 5G i estava previst que finalitzés el pròxim 30 de juny.

La subhasta de 700MHz s’ajorna també amb la finalitat de facilitar l’esforç addicional que estan realitzant les operadores de telecomunicacions, enfocades a mantenir la connectivitat de les empreses i les persones en aquest moment d’emergència sanitària

30 de març de 2020.- El Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital ha comunicat a la Comissió Europea que, a causa de la situació excepcional derivada de la pandèmia del COVID-19, ha decidit ajornar la data per a l’alliberament de la banda de 700 MHz, procés conegut com a Segon Dividend Digital.

Aquest procés consisteix en canviar les freqüències assignades als canals de televisió en la banda de 700MHz amb la finalitat d’utilitzar-les per a desplegar les futures xarxes 5G, es realitza segons mandat de la Unió Europea (Decisió 2017/899 del Parlament Europeu i del Consell), i tenia com a data límit per a la seva execució el 30 de juny de 2020. No obstant això, la pròpia Decisió ja preveia la possibilitat que es pogués ajornar la data límit per certs motius com la força major, com és el cas actual.

En la comunicació a la Comissió Europea s’explica que la nova data es determinarà en funció de quan finalitzin les mesures de contenció adoptades per a fer front al COVID-19. En tot cas, s’assenyala que serà el termini mínim imprescindible per a completar el procés.

A conseqüència d’aquest ajornament, els operadors de telecomunicacions no podran tenir a la seva disposició en la data prevista la banda de freqüències de 700 MHz per al desplegament de serveis 5G. Els operadors estan realitzant un esforç addicional per a afrontar la crisi ocasionada pel COVID-19 i mantenir a les persones i les empreses connectades, per la qual cosa també s’ha decidit ajornar la licitació de la banda de 700 MHz. L’ajornament de les licitacions de bandes de freqüències per a serveis 5G és una decisió adoptada en els últims dies per altres països de la Unió Europea, com França, Àustria i Portugal.

Des que es va declarar l’estat d’alarma, el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital ha donat instruccions de mantenir, sempre que se salvaguardi la salut dels treballadors, l’execució de les actuacions del procés.

També s’ha decidit mantenir les emissions en ‘’simulcast’’ (emissió simultània a través de les freqüències nova i antiga), suspendre les actuacions de canvis directes de canal radioelèctric i mantenir en les instal·lacions col·lectives de recepció de TV l’equipament dels canals radioelèctrics que s’abandonen, tot això amb la finalitat de garantir, en aquest moment d’emergència sanitària, la recepció del servei de televisió digital terrestre als ciutadans.

La decisió de l’ajornament, que no és una suspensió, es pren després de constatar que les mesures de restricció de la mobilitat inevitablement estan ocasionant retards en la planificació original que impedeixen finalitzar el procés abans del 30 de juny.

Moratòria en el pagament de les hipoteques en habitatges habituals

Donada l’excepcionalitat del moment, provocada per la pandèmia del  COVID- 19, el Govern Espanyol, s’ha vist obligat a adoptar mesures per pal·liar els efectes econòmics.  Fent ús de les seves competències ha fet efectiu el Real Decret Llei 8/2020, de mesures urgents extraordinàries, decretant la moratòria en el pagament de les quotes de les hipoteques vinculades a la compra de l’habitatge principal / habitual a les famílies que pateixin una reducció en els seus ingressos per fets derivats a aquesta causa.

A aquest efecte, la moratòria en el pagament  de la quota mensual de la hipoteca no significa la condonació dels rebuts durant el període d’excepcionalitat, sinó l’aplaçament del seu pagament.

Una vegada finalitzat l’estat d’alarma o cadascuna de les seves pròrrogues, les quantitats aplaçades es pagaran de forma prorratejada entre les quotes que restin fins al venciment de la hipoteca.

Aquesta mesura és aplicable davant de tots aquells crèdits hipotecaris o préstecs on el deutor es troba en alguna de les següents situacions de debilitat i vulnerabilitat econòmica:

  • Pèrdua del lloc de treball o, en cas de ser empresari, una pèrdua substancial dels ingressos o que hagi de suportar una caiguda de les vendes de més del 40%.
  • Que els ingressos totals de tots els membres de la unitat familiar no superin, en el mes anterior a la sol·licitud de la moratòria, el límit de tres vegades l’IPREM, ampliable en aquells supòsits de persones majors de 65 anys o amb una discapacitat superior al 33%, entre d’altres excepcions.
  • Que la suma de la quota hipotecària, més les despeses i subministraments bàsics de l’habitatge (quota de la comunitat, llum, aigua, gas, telèfon,) siguin superiors al 35% dels ingressos nets familiars.
  • Que, a conseqüència de l’emergència sanitària, la unitat familiar hagi patit una alteració significativa del seu esforç mensual en el pagament de la quota hipotecària.

En darrer lloc, el termini per la seva presentació i sol·licitud  es va obrir el 18 de març i finalitza el 3 de maig de 2020, amb la possibilitat de ser prorrogat si així ho consideren les autoritats governamentals. Aquest tràmit s’ha de realitzar a l’entitat financera amb la que es va signar el préstec o crèdit hipotecari.

Algunes d’aquestes, disposen ja de formularis a les seves pàgines web per presentar i aportar la documentació requerida per l’aprovació de la moratòria, disposant d’un màxim de 15 dies per implementar-la. 

Els contractes d’arrendament de local de negoci davant de l’estat d’alarma decretat pel COVID-19

Des de que el passat 17 de març el Govern d’Espanya va decretar l’estat d’alarma com a conseqüència de la propagació del COVID-19, molts són els dubtes que han sorgit a tots els ciutadans especialment en relació a les obligacions de caràcter econòmic a les que venen obligats a complir per diversos contractes.

De les majors preocupacions que han aparegut, són les corresponents als contractes d’arrendament de local de negoci, especialment per aquells negocis que han vingut obligats a tancar la seva activitat (restaurants, cafeteries, etc.). Es plantegen dubtes com els de si segueix vigent l’obligació de pagament de la renda.

En aquest sentit, l’arrendatari d’un local de negoci destinat a un comerç que té prohibida per decret la seva obertura, té com a obligació essencial davant de l’arrendador el pagament de la renda pactada. Es tracta doncs, d’una obligació dinerària que no resulta impossible de complir. En aquests contractes succeeix que l’arrendador si que compleix plenament amb la seva obligació (respecta la possessió, ús i gaudi de l’arrendatari del local), motiu pel qual no seria raonable traslladar a l’arrendador les conseqüències de la impossibilitat de l’obertura o imposar-li una suspensió del contracte.

Les autoritats han prohibit l’obertura dels locals al públic, però no pas la possessió i ocupació del local per part dels arrendataris. Per tant, ens trobaríem davant la clàusula rebus sic stantibus: clàusula que fa referència a un principi del Dret en virtut del qual s’entén que qualsevol alteració substancial de les estipulacions contractuals, pot donar lloc a la modificació de les mateixes. 

En base a la clàusula rebus sic stantibus, caldrà valorar, cas per cas, si la impossibilitat d’obertura del local al públic durant un temps determinat representa un fet de tal importància que altera les bases del negoci de tal forma que frustra o fa inassolible l’objectiu econòmic que dóna sentit al contracte; tenint en compte també que es produeix un fort desequilibri entre les prestacions. A més, el fet de no poder obrir el local al públic no és un risc inherent a aquests tipus de contractes i per tant, que hagi de suportar sense observacions l’arrendatari, si no que és un fet excepcional decretat per l’estat d’alarma actual, així com tampoc és un fet contemplat al propi contracte.

No obstant, el que no convindria és que l’arrendatari decidís unilateralment no pagar la renda pactada o fer un pagament inferior, ja que davant d’això, l’arrendador quedaria facultat per interposar la corresponent demanda de desnonament per manca de pagament. Per tot, en relació a l’aplicació de la clàusula rebus sic stantibus o de fixar la modificació dels contractes serà molt important la casuística concreta del cas. Seran factors determinants, entre d’altres, la durada de la prohibició de l’obertura, si l’arrendatari s’ha vist greument perjudicat en els seus ingressos o no per aquesta prohibició d’obrir el local, i l’abast dels perjudicis patits, les possibilitats de recuperar els ingressos una vegada finalitzi la prohibició d’obrir al públic, etc.

 El problema però dels contractes d’arrendament i la doctrina de la clàusula rebus sic stantibus és que aquesta no és d’aplicació unilateral i, en cas de disconformitat entre les parts, necessitarem una resolució judicial que solucioni el conflicte.

Pla de xoc a l’habitatge

El Govern ha aprovat el Decret llei de mesures urgents per combatre les situacions d’emergència residencial, augmentar el nombre d’habitatges protegits en règim de lloguer i contribuir a la moderació dels preus dels lloguers.

L’habitatge és una de les principals columnes de l’estat del benestar. Els desajustos arran de la crisi i les dinàmiques dels anys posteriors han fet créixer l’esforç que dediquen moltes famílies a pagar el lloguer o la hipoteca. Els resultats de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida per a 2017-2018 publicats per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona manifesten que el 35,8% de la població en règim de lloguer a l’Àrea Metropolitana de Barcelona destina més d’un 40% dels seus ingressos a despeses de l’habitatge. Són xifres que posen de manifest que ni el mercat laboral ni el de l’habitatge donen una resposta adequada a les necessitats d’una part important de la població i interpel·len el Govern a actuar de forma decidida.

Davant aquesta situació urgent, la Generalitat ha impulsat un treball concertat amb els agents socials i polítics per a aprovar el Decret llei per a millorar l’accés a l’habitatge, que es desplega en tres grans àmbits.

En primer lloc, en la lluita contra l’exclusió residencial,elDecret reforça i amplia l’abast del lloguer social obligatori que han d’oferir els grans tenidors a les famílies vulnerables quan estiguin en risc de perdre l’habitatge per processos de desnonament, abastant també els casos en què se’ls acabi el contracte de lloguer, o bé quan portin més de 6 mesos ocupant un habitatge sense títol habilitant. Per ajudar en la gestió dels casos d’emergència, el Decret facilita que es construeixin allotjaments temporals en sòl d’equipaments, o que l’exercici del tanteig i retracte –amb què en només 4 anys la Generalitat ha sumat 3.000 habitatges al seu parc- s’ampliï a tots els municipis del país i s’allargui 6 anys més, fins al 2027. Són totes elles mesures per a facilitar en un termini breu allotjament per a l’emergència habitacional.

En segon, perquè el parc d’habitatge de lloguer social creixi, el Decret llei activa mesures urbanístiques que permetin impulsar les promocions d’habitatge protegit en sòls públics que avui estan sense desenvolupar. I al costat del planejament urbanístic, el creixement del parc de lloguer social també passa per estimular la iniciativa privada perquè faci habitatge protegit de lloguer, oferint, entre altres ajuts, cobertura pública en el cobrament del lloguer. D’altra banda, els nous habitatges de protecció oficial que es construeixin tindran aquesta qualificació de forma indefinida en el temps i es determinarà el seu preu mitjançant un mòdul únic que podrà tenir variacions en funció del lloc, característiques i costos, o la millora dels procediments d’adjudicació.

L’Índex de Referència de Preus del Lloguer, clau

I en tercer lloc, un increment del parc de lloguer social amplia l’oferta disponible i empeny el mercat lliure a la baixa. Però també hi ha altres vies per a aconseguir que els preus del lloguer s’ajustin més a la realitat de la demanda. Per això, el Decret llei preveu mesures que converteixen l’Índex de Referència de Preus del Lloguer en un element nuclear, que va més enllà de la funció informativa per a esdevenir un factor clau en el moment en què el propietari determina la seva proposta de renda mensual: per exemple, si el lloguer establert està per damunt de l’Índex aplicable a l’habitatge, el propietari no podrà rebre ajuts públics vinculats al foment del lloguer.

El Decret aprovat pel Govern representa, doncs, la principal modificació del marc regulador de l’habitatge a Catalunya des de l’aprovació, l’any 2007, de la llei del dret a l’habitatge, posant les bases per a la lluita més eficaç contra l’emergència residencial, l’increment del parc de lloguer assequible, i la contenció dels preus del lloguer.

L’augment del valor cadastral farà pujar l’IBI a 64 municipis gironins l’any vinent

Hisenda ha publicat la nova actualització, que implica una pujada dels valors cadastrals del 3% i 5% a tots els municipis gironins que han sol·licitat la revisió.

Un total de 64 ajuntaments de les comarques gironines, entre ells el de Girona, han sol·licitat al Ministeri d’Hisenda revisar el 2020 els valors cadastrals dels seus immobles urbans, que són els que, sobretot, serveixen per aplicar l’impost sobre béns immobles (IBI). En tots els 64 casos, la revisió implicarà pujades dels valors urbans d’entre el 3% i el 5%, ja que l’última revisió s’havia realitzat abans de 2011.

De fet, la pujada és generalitzada en la majoria dels casos. A Catalunya, 182 de les 184 poblacions que han actualitzat el cadastre l’incrementen un 3% o un 5% segons la data de l’última revisió. Les dues excepcions són Artesa de Lleida i Os de Balaguer, a Lleida, que se’ls farà una correcció a la baixa del 3%, ja que els últims valors cadastrals que van entrar en vigor daten del 2011. A les comarques gironines, a banda de la capital, també revisaran el valor cadastral localitats com Besalú , Begur, Palafrugell, Pals, Sant Feliu de Guíxols, Camprodon, l’Escala, Peralada, Portbou, Port de la Selva, Vilobí d’Onyar, Lloret de Mar i Puigcerdà.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el passat 28 de desembre 2019,  l’ordre del Ministeri d’Hisenda que estableix la relació dels 1.092 municipis de tot Espanya que han sol·licitat revisar els seus valors cadastrals urbans el 2020. Entre aquests hi ha 16 capitals de província, Girona inclosa. Els ajuntaments poden sol·licitar l’actualització dels seus valors sempre que hagin transcorregut almenys cinc anys des de l’entrada en vigor dels últims valors cadastrals. Els ajuntaments que apareixen ara en l’ordre ministerial la van haver de sol·licitar abans del 31 de juliol passat. En dos dels 184 municipis catalans que han sol·licitat la revisió, com Montesquiu (Osona) o Celrà, no s’han revisat els valors des del 1985. Els següents més antics, de 1986, són els de Cercs (Berguedà), Guardiola de Berguedà, Palafolls (Maresme), Besalú, Caldes de Malavella, Puigcerdà i Torroella de Montgrí i Corçà. D’acord amb els coeficients publicats al BOE, els municipis amb uns valors cadastrals més antics (entre 1984 i 1988) els hauran de pujar el 5%.

Una pujada dels valors cadastrals implica un augment de la base imposable sobre la qual cada ajuntament aplica el seu impost sobre béns immobles (IBI). Si puja el valor cadastral puja l’IBI, tret que l’ajuntament decideixi neutralitzar d’alguna manera aquest efecte reduint el tipus impositiu (percentatge) que s’aplica sobre la base imposable per evitar l’increment del que paguen els propietaris. A la inversa, si baixa el valor cadastral, el normal és que baixi l’IBI, tret que es modifiqui a l’alça el tipus impositiu que s’aplica. En tot cas, els possibles efectes no es noten l’any en què es realitza l’actualització cadastral, sinó dos exercicis després.

El BOE també publica el reial decret llei de mesures en matèria tributària, cadastral i de Seguretat Social que estableix quant hauran de pujar o baixar els nous valors cadastrals el 2020 en funció de l’últim any en què es van revisar. Per als 78 municipis espanyols que ara sol·liciten l’actualització d’uns valors l’última revisió dels quals es va realitzar entre 1984 i 1988 el reial decret preveu un coeficient d’actualització d’1,05 que implica una pujada del 5%. Per als 927 municipis que se situen en l’interval entre 1989 i el 2003, es preveu un coeficient d’1,03 (pujada del 3%) i per als 87 ajuntaments que van fer la revisió per última vegada entre el 2011 i el 2013, el coeficient és 0,97, que implica una reducció del 3%.

El TS impedeix els desnonaments amb menys de 12 mesos impagats

La sala de lo Civil del Tribunal Suprem acorda per unanimitat la inadmissió de desnonaments amb menys de 12 mesos d’impagament de quotes de la hipoteca.
La Sentència dictada per la Sala de lo Civil del Tribunal Suprem, en Ple d’11 de setembre del 2019 (Nª 463/2019) aplica la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre els efectes derivats de la nul·litat de les clàusules de venciment anticipat dels préstecs hipotecaris.
A la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 26 de març del 2019 es va establir que la clàusula de venciment anticipat abusiva fos substituïda per la disposició legal que va inspirar les clàusules de venciment anticipat, fent referència a l’article 693.2 de la LEC, de l’any 2013, per evitar conseqüències perjudicials pel consumidor (que podrien derivar de la nul·litat del contracte de préstec hipotecari, la pèrdua dels avantatges legalment previstos per l’execució hipotecaria o el risc de l’execució d’una sentència declarativa.)

El Tribunal Suprem considera que, després de l’entrada en vigor de la Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, és aquesta la que cal tenir en compte per ser més beneficiosa pel consumidor.
El Tribunal Suprem estableix una sèrie d’orientacions pels procediments d’execució hipotecaria en curs en els que, l’entrega de la possessió a l’adquirent, encara no s’ha produït:

  • Els processos en els que la hipoteca (préstec hipotecari) es va donar per vençuda abans que entrés en vigor la Llei 1/2013, de 14 de maig, per haver-se aplicat una clàusula contractual nul·la, seran sobreseguts sense més tràmits.
  • Els processos en els que, després que entrés en vigor la Llei 1/2013, es va executar el préstec, seran sobreseguts si els impagaments de les quotes de la hipoteca fossin inferiors a 12 mesos, com així marca la nova normativa de la Llei 5/2019, de 15 de març.
  • Si l’impagament de les quotes és d’una quantitat superior a 12 mesos, el procediment d’execució hipotecaria (desnonament) podrà continuar.

És important, a més a més, destacar que les interlocutòries de sobreseïment dictades en base a tot l’anterior, no tindran efecte de cosa jutjada respecte de la nova demanda executiva que l’entitat bancaria pogués presentar, emparada en la Llei 5/2019, de 15 de març.

La nova llei hipotecària. Què necessites saber?

El Govern espanyol va aprovar a principis de novembre el projecte de llei hipotecària que dona més marge d’impagament als propietaris abans que es posi en marxa un procés de desnonament. Fins ara es podia iniciar un procés d’execució hipotecària a partir del tercer mes d’impagament, la nova llei no ho autoritza fins a la novena mensualitat, durant la primera meitat de vida del préstec, o a partir dels 12 mesos, durant la segona meitat.

Paral·lelament, el nombre d’hipoteques sobre habitatges a la província de Girona i a Catalunya en general continua creixent respecte a l’any passat. Segons les últimes dades, el nombre d’hipoteques a les comarques gironines va registrar un augment del 16,2% a l’agost respecte el mateix mes de l’any passat, fins a les 494, i l’import mitjà per hipoteca es va situar en 122.718 euros.

Es tracta d’un increment superior al registrat a Catalunya, que durant el mes d’agost va créixer un 14% en relació al mateix mes de l’any passat, segons les dades provisionals de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Així, es van signar 3.987 préstecs, xifra que representa un descens del 8,3% en comparació al juliol. Pel que fa al capital prestat, va pujar fins als 534,5 milions d’euros, un 22,5% més que l’agost del 2016 però un 12,3% menys que el mateix mes en relació al juliol. D’aquesta manera, l’import mitjà de cada hipoteca és de 134.068 euros.

A l’Estat espanyol, es van signar 26.583 hipoteques sobre habitatges, un 29,1% més respecte l’agost de l’any passat i un 6,9% més que al juliol. L’import mitjà es va situar en 111.488 euros, un 0,7% més. Catalunya va ser el tercer territori de l’Estat amb un major nombre d’hipoteques constituïdes a l’agost, per darrer Andalusia, amb 5.877, i la Comunitat de Madrid, amb 4.471, i va ser la segona amb un major capital prestat (534,5 milions d’euros, només superada per la Comunitat de Madrid (695,5 milions d’euros).

Més canvis en la llei hipotecària

Amb la nova llei hipotecaria, a partir del tercer any, els contractants d’una hipoteca de tipus variable no hauran de pagar comissions de conversió a un préstec de tipus fix o, en cas de fer-ho en els primers tres anys, serà d’un màxim del 0,25% del capital pendent d’amortitzar. També es redueixen l’import de les despeses notarials i de registre. Les reduccions s’apliquen a totes les hipoteques, també les signades amb anterioritat a la llei, en canvi pel que fa a les comissions de cancel·lació hipotecària només a les pactades a posteriori. En el cas de la cancel·lació, s’eliminen les comissions a partir dels cinc anys i es redueixen del 0,5 al 0,25% si es fa abans d’aquest termini.

Un altre punt important de la nova llei són les mesures dirigides a millorar la transparència per evitar clàusules abusives . Més enllà de rebre una fitxa normalitzada d’àmbit europeu, el deutor haurà de ser assessorat per un notari set dies abans de signar el contracte hipotecari i se li haurà d’entregar una fitxa explicativa de les clàusules més sensibles. A més, també contempla la possibilitat de crear un model contractual estàndard més senzill.

Un cop aprovat el projecte de llei pel Consell de Ministres, haurà de ser aprovat pel Congrés dels Diputats i del Senat.

S’incorre en un delicte en cas que un propietari canviï el pany a l’arrendatari per incompliment contractual?

El fet de canviar el pany o fins i tot tallar la llum del domicili on viu l’arrendatari, es podria considerar un delicte de coaccions sempre i quan hi hagi dol, intencionalitat o fins i tot, intencionalitat d’obligar.
L’actual Codi Penal, en el seu article 172.1, regula el delicte de coaccions i en aquest sentit, estableix que existeixen coaccions quan sense tenir una autorització legítima,s’impedeixi, amb violència, a un altre fer el que la llei no prohibeix o l’obligui a fer el que no vol (ja sigui just o injust); imposant una pena de presó de 6 mesos a 3 anys o una multa de 12 a 24 mesos, tot atenent a la gravetat de la coacció.
Si la coacció, per altra banda, tingués per objecte impedir l’exercici d’un dret fonamental o impedir el gaudi legítim de l’habitatge, les penes previstes per aquest delicte s’aplicarien a la seva meitat superior.
Quan es parla de gaudi legítim de l’habitatge, es planteja el dubte de si és legítim el gaudi sense proporcionar econòmicament el que es deu al propietari, o si és legítim viure a un lloc sense pagar-ne la renta pactada. Davant d’aquests dubtes, s’obre el debat de si canviar el pany de l’habitatge llogat per part del propietari (davant d’un incompliment contractual de l’arrendatari), pot constituir un delicte de coaccions, o si per part de l’arrendatari es coment una violació del domicili o fins i tot, d’usurpació de la propietat.

Amb tot, la sentència de 12 de març del 2007 de l’Audiència Provincial de Madrid estableix que el canvi d’un pany impedint amb aquest l’accés a un habitatge per part de qui té el dret a accedir-hi (arrendatari), sí que podrà ser qualificat com a coacció fins i tot quan no s’hagi exercit violència física, ja que aquella activitat constitueix un acte violent realitzat amb la finalitat d’obligar al perjudicat a que faci allò que no vol, tot restringint-lo.

Nou impost autonòmic sobre habitatges buits

Amb l’entrada en vigor de la Llei 14/2015, de 21 de juliol, es crea l’impost sobre els habitatges buits, impost d’àmbit autonòmic català i només aplicable a propietaris persones jurídiques.

El passat 24 de juliol va entrar en vigor la Llei 14/2015, de 21 de juliol, de l’impost sobre els habitatges buits, per la qual es crea un nou impost d’àmbit autonòmic català  que neix amb la finalitat d’evitar la desocupació d’un habitatge durant més de dos anys sense que existeixi una causa justificada que motivi aquesta desocupació, tot, amb l’objectiu d’intentar reduir l’estoc d’habitatges buits i augmentar-ne la disposició a lloguer social.

Aquest impost s’aplica només a les persones jurídiques, amb la qual cosa les persones físiques propietàries d’un habitatge estaran exemptes d’aplicació d’aquest gravamen en cas de tenir pisos desocupats.

Als efectes d’aplicar el nou impost, caldrà tenir en compte:

·        S’acredita que un habitatge està ocupat si el seu propietari disposa d’un títol (per exemple, un contracte d’arrendament o qualsevol altre similar) que habiliti la ocupació i es justifica documentalment per qualsevol altre mitjà de prova.

·        No s’aplicarà el referit impost en aquells habitatges que romanguin desocupats en supòsits de causa justificada com litigi judicial, rehabilitació, ocupació il·legal.

·        El còmput del termini de 2 anys s’inicia a partir de la data en que l’habitatge està a disposició del propietari per a ser ocupat o per cedir el seu ús a un tercer, essent causa d’interrupció d’aquest còmput l’ocupació de la vivenda durant un període de com a mínim 6 mesos continuats.

·        Es preveuen certes exempcions per entitats sense ànim de lucre, immobles situats en zones de baixa demanda, habitatges de protecció oficial,etc.

La nova normativa també estableix bonificacions sobre la quota de l’impost en funció de quants pisos vagi posant en lloguer assequible el titular, bé directament o bé cedint-los a borses de mediació pel lloguer social; essent aquestes bonificacions les següents:

  • Si el titular destina del 5 al 10% dels habitatges a habitatge assequible, obtindrà una bonificació del 10% de la quota.
  • Si destina entre el 10 i el 25% a habitatge assequible, es beneficiarà d’una bonificació del 30%.
  • Si destina entre el 25 i el 40%, tindrà un 50% de bonificació de quota.
  • Si destina més del 40%, la bonificació serà del 75%.
  • Finalment, la bonificació serà del 100% quan es destinin a lloguer social més del doble dels habitatges buits que estiguin subjectes a l’impost.

Per últim, destacar que l’impost es merita el 31 de desembre de cada any i afecta el parc d’habitatges del que és titular el subjecte passiu en aquesta data.

Actualització dels valors cadastrals a la demarcació de Girona

S’ha publicat al BOE del 28 de Setembre, l’Ordre HAP/1952/2015 del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, per la qual s’estableix la relació de municipis als quals són aplicables els coeficients d’actualització dels valors cadastrals que estableixi la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016. Aquesta Ordre ja ha entrat en vigor i tindrà efectes des de l’1 de gener del 2016.

El Ministeri d’Hisenda, mitjançant la present Ordre, estableix la relació de municipis concrets en què són aplicables els coeficients que estableixi la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016, podeu consultar la relació de municipis de la demarcació de Girona que estan autoritzats a actualitzar els valors cadastrals dels immobles del seu terme administratiu a l’annex de l’Ordre, fent click aqui