Tots els canals de TDT, públics i privats, ja siguin d’àmbit estatal, nacional o local, hauran d’emetre únicament en alta definició (HD)

D’acord amb el Reial Decret 391/2019, de 21 de juny, pel qual s’aprova el Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre i es regulen determinats aspectes per a la liberalització del segon dividend digital i el Reial Decret 16/2023, de 17 de gener, que modifica l’anterior, a partir del proper 14 de febrer de 2024, tots els canals de TDT, públics i privats, ja siguin d’àmbit estatal, nacional o local, hauran d’emetre únicament en alta definició (HD) i en conseqüència de la norma aprovada:

– Els aparells receptors que només reben emissions en SD (definició estàndar) deixaran de rebre la TDT. En aquest sentit, s’estima que una part molt significativa del parc existent (98 %) de receptors ja té capacitat per rebre HD i que, per tant, en la majoria dels casos, l’impacte no hauria d’anar més enllà d’una reordenació de canals a les guies dels televisors.

– Sense perjudici de l’anterior, és imprescindible tenir present,  la necessitat de renovar els receptors TDT-SAT que només funcionen en SD. Des de la seva aparició, segons dades de la Generalitat, a Catalunya s’han activat més de 5.000 receptors TDT-SAT, dels quals es calcula que entre un 40 – 50 % poden estar limitats a SD i, per tant, caldrà canviar-los, instal·lar-los i activar-los, si es desitja continuar gaudint de la seva utilització.

La suspensió de les llicències d’habitatges d’ús turístic

Cada cop són més les Comunitats de propietaris que volen prohibir els habitatges d’ús turístic als seus edificis (els anomenats “HUT”), per l’impacte negatiu que pot tenir aquest tipus d’activitat entre els veïns, afectant així a la pacífica convivència de la resta de propietaris.

No obstant, en el cas de Girona ciutat, les llicències d’habitatges d’ús turístic estan suspeses des del mes de novembre de 2021. Aquesta suspensió, però, només afecta a una zona determinada de la ciutat: el Barri Vell i una part del Mercadal, que es on es concentren, en l’actualitat, més de la meitat dels pisos turístics del municipi, tenint en compte que són els barris històrics de les ciutats els que tendeixen a atraure més al turisme. En concret, en l’actualitat, els HUT representen un 1,5% dels habitatges de tota la ciutat de Girona i un 17,3 % dels habitatges del Barri vell.

L’Ajuntament de Girona, amb aquesta mesura, volia prendre’s un any per estudiar en profunditat l’impacte que té aquest tipus d’activitat en el mercat de lloguer de la ciutat, per tal d’elaborar un nou planejament urbanístic que reguli la seva implantació.

Aquest estudi ha tingut en compte tant l’impacte negatiu de l’activitat (la pujada desmesurada dels preus de lloguer i per tant les limitacions del dret a l’habitatge a la resta de ciutadans de la ciutat), com el seu impacte positiu (la rehabilitació d’edificis antics que estaven fora del mercat de lloguer, la dinamització del comerç en determinades zones de la ciutat, la protecció i millora de l’espai urbà, etc.).

Així doncs, havent pràcticament transcorregut aquest any de durada de la mesura, l’Ajuntament de Girona ja es troba en vies d’aprovar una nova regulació de la situació, per tant, aviat sabrem com quedarà definida aquesta activitat. No obstant, tot apunta a que la suspensió de les llicències d’habitatges d’ús turístic a la ciutat de Girona es prorrogarà en el temps, i molt probablement s’augmentarà la zona d’afectació de la mesura a altres àrees de la ciutat.

El Tribunal Constitucional declara la nul·litat i la inconstitucionalitat de la majoria dels articles de la LLEI 11/2020 de 18 de setembre de mesures urgents en matèria de contenció de rendes dels contractes d’arrendaments d’habitatge.

El passat dia 8 d’abril es va publicar en el BOE la sentència del Tribunal Constitucional 37/2022, de 10 de març de 2022, que declara la nul·litat i la inconstitucionalitat de la majoria dels articles de la LLEI 11/2020 de 18 de setembre de mesures urgents en matèria de contenció de rendes dels contractes d’arrendaments d’habitatge.

Aquesta Llei establia que, en els contractes d’arrendament d’habitatge signats en àrees declarades de mercat residencial tens, que a la província de Girona són els municipis de Girona, Salt, Figueres, Olot, Blanes, Llagostera, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols, la renda pactada no podia superar el menor dels següents imports: la renda de l’últim contracte actualitzada, o el preu de referència fixat per al lloguer d’habitatges de característiques anàlogues.

La sentència declara inconstitucional i nul·la la llei 11/2020, perquè regula la contenció i moderació de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge, fet que envaeix competències estatals.

A partir de la data de la publicació de la sentència en el BOE, en els municipis declarats com a àrees de mercat d’habitatge tens la renda del lloguer serà la que lliurement pactin arrendador i arrendatari (amb el benentès que no s’inclou els lloguers de caràcter assistencial ni subjectes a un règim de protecció oficial).

La decisió de l’alt tribunal, però, no afecta les situacions jurídiques consolidades i només tindrà efectes en els contractes signats a partir del 8 d’abril de 2022.

Cal tenir en compte que el passat 1 de febrer de 2022 el Consell de Ministres va aprovar l’Avantprojecte de Llei pel Dret a l’Habitatge (la “Ley de la Vivienda”), que vol establir per a tot el territori nacional, un topall en la renda del lloguer en àrees de mercat d’habitatge tens, amb l’última renda del contracte anterior, o bé a la que resulti de l’aplicació de l’índex de referència, com preveia la Llei ara declarada gairebé del tot nul·la.”

El ple del TC per unanimitat estima parcialment el recurs d’inconstitucionalitat del PP contra diversos preceptes de la llei de Catalunya 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes als contractes d’arrendament d’habitatge

El Ple del Tribunal Constitucional per unanimitat, ha declarat inconstitucional part de la llei catalana que regula el preu del lloguer perquè considera que alguns articles envaeixen competències estatals, que ha de garantir un mercat únic. A continuació, es desplega el contingut de la nota de premsa informativa, 19/2022 de data 10 març 2022;

El Ple del Tribunal Constitucional per unanimitat ha estimat parcialment el recurs d’inconstitucionalitat interposat per més de 50 diputats del Grup Parlamentari Popular al Congrés dels Diputats contra els arts. 2, 3.2, 3.3, 3.4, 6, 7.1, 15.1, 16.2 i 18 i disposicions addicionals primera i quarta de la Llei de Catalunya 11/2020, de 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes als contractes de arrendament d’habitatge i de modificació de la Llei 18/2007, de la Llei 24/2015 i de la Llei 4/2016, relatives a la protecció del dret a l’habitatge.

La sentència, el ponent de la qual ha estat el magistrat Ramón Sáez, declara que són inconstitucionals i nuls els articles següents de la Llei de Catalunya 11/2020, de 18 de setembre: 1, 6 a 13, 15 i 16.2; les disposicions addicionals primera, segona i tercera; la disposició transitòria primera i la disposició final quarta, lletra b); la disposició addicional quarta i la disposició final tercera.

La sentència explica que aquests preceptes suposen una invasió de la comunitat autònoma a les competències de l’Estat que reconeix l’art. 149.1.8 de la Constitució referida a la competència en matèria civil per regular les bases contractuals. En efecte, l’art. 149.1.8 CE, en reservar a l’Estat la fixació de les bases de les obligacions contractuals, li atribueix la competència per establir els criteris d’ordenació general del sector de la contractació privada als territoris autonòmics que comptin amb legislació pròpia. La finalitat de la reserva estatal en matèria de dret de contractes rau en la necessitat de garantir un denominador comú en els principis que han de regir les obligacions contractuals, cosa que s’aconsegueix quan les categories generals són les mateixes en tot el territori nacional.

En aquest sentit, seguint la jurisprudència constitucional, la competència estatal de les “bases de les obligacions contractuals” de l’art. 149.1.8 CE ha de ser entesa com una garantia estructural del mercat únic i suposa un límit per si mateix —un límit directe des de la Constitució— a la diversitat regulatòria que poden introduir els legisladors autonòmics.

D’altra banda, la sentència limita els efectes de la declaració d’inconstitucionalitat. D’aquesta manera, no afecta les situacions jurídiques consolidades, sobre la base del principi de seguretat jurídica i el legítim fi de procurar l’estabilitat en les relacions contractuals preexistents. Els efectes seran pro futur pel que els contractes d’arrendament d’habitatge subscrits amb anterioritat al moment de la present resolució es mantenen en els seus termes.

El DOGC publica la RESOLUCIÓ DSO/3832/2021, de 23 de desembre 2021, per la que es declaren diversos municipis com àrees amb mercat d’habitatge tens

El diari oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica la relació dels 68 municipis de Catalunya declarats com àrees amb mercat d’habitatge tens, dels que 8 s’inclouen dins la demarcació de Girona. (Blanes, Figueres, Girona, Llagostera, Olot, Palafrugell, Salt, Sant Feliu de Guíxols) amb una vigència que s’estén en tots els municipis de fins a 5 anys, llevat de Girona i Palafrugell que és de 2 i 3 anys, respectivament.

Sense perjudici de l’anterior, la norma exclou del règim de contenció de rendes regulats per la Llei 11/2020, del 18 de setembre, aquells habitatges que tinguin una superfície útil superior als 150 m², d’acord amb la disposició addicional segona de la Llei 11/2020, del 18 de setembre, i segons l’apartat 4 de la memòria.

Al municipi d’Olot s’hi escau l’habilitació per a l’aplicació de percentatge corrector de minoració del 5% segons recull la disposició addicional primera de la Llei 11/2020.

A tall de recordatori, la llei 11/2020, conclou que la renda d’arrendament pactada a l’inici, resta subjecta a les condicions següents, llevat de les excepcions que la mateixa preveu:

  • No pot ultrapassar el preu de referència per al lloguer d’un habitatge de característiques anàlogues en el mateix entorn urbà. (veure art. 7)
  • No pot ultrapassar el preu del lloguer fixat en el darrer contracte d’arrendament, en el supòsit que l’habitatge hagi estat arrendat dins dels cinc anys anteriors, amb els increments i les excepcions de la Llei 11/2020 i la renda només pot ser actualitzada d’acord amb la LAU, pel que l’increment anual de la renda no pot ser superior a l’IPC.

A aquest respecte, i en quant a la NO aplicació de la llei, aquest fet pot suposar, segons el règim sancionador establert, importants sancions als propietaris/àries que poden anar dels 3.000 a 90.000 euros, segons la gravetat de la infracció.

Implementació del nou valor establert per hisenda per calcular els impostos que graven la compra d’un habitatge

El passat 14 d’octubre del 2021, el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública va publicar, a través de la seu electrònica de la Direcció General del Cadastre, els mapes de valors corresponents als informes del mercat immobiliari urbà i rústic del 2021.

Segons el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, aquesta publicació és el primer pas en la determinació dels valors de referència dels immobles. Aquests nous indicadors constitueixin, des del dia 1 de gener de 2022, la base imposable de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l’impost sobre successions i donacions, substituint el valor real com a base en aquests tributs. Aquests canvis començaran a tenir efecte en les operacions que es duguin a terme a partir d’aquest exercici 2022, per la qual cosa no tenen caràcter retroactiu.

Aquesta modificació, recollida a la Llei de Mesures de Prevenció i Lluita contra el Frau, obeeix a la necessitat de resoldre els problemes de gestió d’aquests impostos, provocats per la litigiositat que tenia la base imposable definida com a valor real.

El valor de referència no superarà el valor de mercat

La norma estableix que els valors de referència no superaran els valors de mercat. Amb aquesta finalitat, s’han d’aplicar els factors de minoració que l’Ordre Ministerial ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Aquest coeficient serà del 0,9, tant pels immobles urbans com pels rústics. Amb aquesta mesura es garanteix que el valor de referència no excedirà el valor de mercat. Per tant, en fer servir aquest indicador com a base imposable en els tributs esmentats no es produirà una pujada d’impostos.

Què puc fer si no estic d’acord amb el valor de referència del meu immoble?

La impugnació del valor de referència només es pot produir quan tingui efecte fiscal, i sigui base imposable de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, o sobre successions i donacions.

Si els obligats tributaris consideren que la determinació del valor de referència perjudica els seus interessos legítims, podran sol·licitar la rectificació de l’autoliquidació que hagin presentat o interposar recurs de reposició, davant de l’Administració tributària, o reclamació economicoadministrativa davant del Tribunal Econòmic Administratiu Regional, contra la liquidació que, si escau, els practiqui l’Administració gestora del tribut.

Això no impedeix que, en qualsevol moment, el titular cadastral presenti declaracions o insti, davant la Direcció General del Cadastre, els procediments cadastrals previstos a la norma.

En última instància, recalca l’executiu, aquest nou indicador, no afecta el valor cadastral vigent de cap manera pel que no comportarà pujada d’impostos ni modificarà l’Impost sobre Béns Immobles (IBI).

El contracte d’arres en la compravenda d’un bé immoble

El contracte d’arres és un acord formalitzat entre el comprador i el venedor d’una finca en virtut del qual el comprador entrega una quantitat de diners al venedor en garantia de la futura compravenda de la propietat. Aquest import es descomptarà del preu total de l’immoble en el moment de formalitzar-se la compravenda i normalment es correspon amb el 10% del valor de l’habitatge.

En virtut d’aquest acord, ambdues parts adquireixen un compromís previ a la compravenda: el comprador s’obliga a pagar el preu que resta de l’immoble i el venedor s’obliga a entregar la propietat en les condicions pactades entre les parts. Existeixen tres tipus d’arres, que tindran efectes jurídics diferents: les arres confirmatòries, les arres penitencials i les arres penals.

Les arres confirmatòries impliquen que l’import abonat pel comprador al venedor en concepte d’arres és un avançament del preu total de la compravenda. Així doncs, s’entén que la compravenda ja s’ha realitzat i les parts no podran desistir del contracte principal.

En cas que alguna de les parts incompleixi el compromís que havia assumit, la part complidora podrà triar entre exigir el compliment forçós de la obligació o la resolució del contracte, amb la corresponent indemnització per danys i perjudicis en ambdós casos.

La indemnització corresponent no està limitada per la quantia entregada en concepte d’arres, si no que pot ser d’un import superior.

Les arres penitencials impliquen que, si és el comprador qui incompleix perdrà l’import que hagi avançat en concepte d’arres, i si és el venedor l’incomplidor, les haurà de retornar duplicades. No obstant, a diferència de les arres confirmatòries, les arres penitencials permeten a les parts desistir del contracte principal, essent l’import de les arres el preu per haver desistit.

Finalment, les arres penals són un terme mig entre els dos tipus d’arres anteriors: no són ni un avançament del preu de la compravenda ni atorga a les parts la facultat de desistir del contracte principal. Aquest tipus d’arres no està regulat expressament i es configura com una clàusula penal.

Així doncs, en aquest últim cas, si és el comprador és qui incompleix, perdrà l’import que hagi avançat en concepte d’arres i, si qui incompleix és el venedor, haurà de procedir a la seva devolució per duplicat.

No obstant, en cap cas el pagament de les arres eximeix a la part incomplidora d’haver de complir amb la seva obligació contractual, com si succeeix amb les arres penitencials. Per tant, la part complidora podrà triar entre exigir el compliment forçós de la obligació o la resolució del contracte, amb la corresponent indemnització per danys i perjudicis, tal i com es preveu amb les arres confirmatòries.

Les garanties de l’adquirent d’un habitatge davant l’aparició de vicis de la construcció.

Seguint amb el que en l’anterior article publicat per part de l’arquitecte tècnic Joan Tarifa es tractava, fent un estudi sobre filtracions, humitats, condensacions i goteres produïdes com a conseqüència d’una deficiència en l’estat dels edificis, ara entrem a analitzar quines són les garanties legals que emparen als adquirents d’un habitatge o edifici de nova construcció en cas que aparegui un defecte d’aquest tipus a l’immoble.

Així doncs, davant de l’aparició de vicis constructius, l’afectat gaudeix d’una sèrie de terminis legals, anomenats terminis de garantia, dins dels quals pot reclamar per aquests defectes davant dels agents de la construcció (el promotor, el constructor, l’arquitecte, l’arquitecte tècnic, etc.). Aquests terminis varien en funció de la gravetat dels defectes constructius detectats i es troben regulats a la Llei d’Ordenació de l’Edificació:

  • Els agents intervinents en la construcció respondran durant el primer any d’aquells danys materials derivats d’una mala execució de les obres, és a dir, d’aquells defectes que afectin als elements d’acabat.
  • Els agents respondran, durant un termini de tres anys, d’aquells danys materials causats per vicis o defectes que afectin a l’habitabilitat de l’edifici (l’exemple més comú són les humitats per filtracions).
  • Finalment, tots els agents intervinents respondran, durant un termini de deu anys, d’aquells defectes que afectin a la cimentació i seguretat estructural de l’edifici i que comprometin directament la resistència mecànica i estabilitat del mateix.

Aquests terminis comencen a comptar a partir de la data de recepció de l’obra en qüestió sense reserves, o des de la subsanació de les mateixes.

Així doncs, si el tipus de dany concret apareix dins d’aquests terminis, els agents intervinents en el procés d’edificació hauran de respondre en funció de la seva intervenció en l’obra. De tota manera, en cas que el defecte aparegui amb posterioritat, s’aplicaran igualment les normes generals sobre la responsabilitat contractual.

Filtracions, humitats, condensacions i goteres

A vegades sinònimes i a vegades contradictòries, aquestes paraules, sempre acompanyades de males noticies són conseqüència d’una deficiència a l’edificació a la qual vivim, aparquem, treballem… Descriuen una patologia que sempre crea un mal de cap i fins hi tot una manca d’habitabilitat en els casos més severs. La intenció d’aquest article és la de diferenciar la terminologia i descriure el significat de cadascuna d’elles constructivament parlant, de la forma més plana i per tal d’ajudar i acompanyar al lector a diferenciar-les sempre hi quant estiguem parlant de l’aparició d’aigües on no toca.

Filtració: “fet de deixar passar un fluid a través d’un sòlid”

Diem filtració a tota aquella patologia que provoca el pas de l’aigua a un lloc no desitjat, la filtració és el fet, de filtracions n’hi ha de molts tipus diferents les quals es mereixen un altre article.. Sempre provenen de darrera o de l’interior del parament. Exemple: quan una terrassa no disposa d’una correcta impermeabilització provoca filtracions al sostre del menjador de sota.

Condensació: “conversió de gas en líquid”

Les superfícies condensen degut a una diferència de temperatura notable, cal tenir present que la humitat relativa mitjana anual de Girona és del 70 % i que en aquest cas la condensació es crea quan el suport està a 15 graus. Sempre provenen de la mateixa estança a la que es veuen. Exemple: quan una terrassa no disposa d’un correcte aïllament tèrmic provoca condensacions al sostre del menjador de sota.

Humitat: “quantitat de fluid present a la superfície d’un cos”

És el terme més generalitzat i utilitzat de tots, doncs la humitat és la que ens encén les alarmes, és el testimoni de que existeix el problema i la causant dels desperfectes. Una filtració i/o una condensació creen humitat. Sempre provenen d’una filtració o condensació. Exemple: quan una terrassa provoca filtracions i/o condensacions crea humitats al sostre del menjador de sota.

– Gotera: “successió de gotes que cauen consecutivament”

Una gotera és el cas més extrem, doncs una humitat es transforma en gotera en el moment en el que podem percebre gotes d’aigua precipitant-se, habitualment necessitarem de galledes o tovalloles per tal de no danyar d’altres zones. Sempre provenen d’una humitat prèvia. Exemple: quan una terrassa provoca filtracions i/o condensacions crea humitats i en dies de molta pluja arriben a aparèixer goteres.

Ara ja, parlant amb terminologia clara i concisa podríem dir que: si tens humitats a casa no deixis que arribin a gotera, posa’t en contacte amb el teu tècnic en patologies i que t’informi de si són condensacions o filtracions i et recomani com solucionar-ho.

La Generalitat començarà a sancionar els habitatges que es lloguin a preus per sobre dels marcats per l’Índex de referència

  • S’han detectat els primers 30 casos susceptibles de sanció i s’enviaran cartes als 15 ajuntaments dels respectius municipis per instar-los a incoar procediment sancionador, atès que és la seva competència.
  • En cas que els ajuntaments no actuïn, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, del Departament de Territori i Sostenibilitat, sancionarà subsidiàriament amb multes d’entre 3.000 i 90.000 euros.
  • Les infraccions més comunes detectades són no fer constar l’Índex de referència en els contractes, no individualitzar les despeses que s’inclouen a la renda i no detallar les característiques específiques que justificarien la superació de la renda establerta per l’Índex.

La Generalitat de Catalunya està culminant la primera fase de detecció de contractes de lloguer que no s’ajusten a la Llei 11/2020, de contenció de rendes, per començar a sancionar els propietaris d’habitatges que facin contractes d’arrendament amb preus per sobre dels estipulats per l’Index de referència de preus del lloguer. Només en aquesta primera fase s’han detectat 30 contractes amb irregularitats.

La majoria de les possibles infraccions són no fer constar l’Índex de referència en els contractes, el que impedeix comprovar que la renda demanada estigui d’acord amb l’Índex; no haver individualitzat les despeses que s’inclouen a la renda, i no detallar les característiques específiques que justificarien la superació de la renda establerta per l’Índex.

És per això que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, dependent de la Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori del Departament de Territori i Sostenibilitat, es posarà en contacte amb els ajuntaments dels municipis on s’han signat aquests contractes. Es tracta de Manresa, Sant Boi de Llobregat, Sabadell, Barcelona, Badalona, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Vic, Rubí, Sant Feliu de Guíxols, Lleida, el Vendrell, Reus i Tarragona.

Se’ls donarà un termini de 10 dies perquè manifestin si exerciran o no la potestat sancionadora que els correspon en matèria de contenció de rendes. En cas que no ho facin, la Generalitat actuarà sancionant de manera subsidiària i potestativa.

Cal tenir en compte que el control de l’incompliment de la norma en matèria de contractes correspon als ajuntaments. No obstant, d’acord amb la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, si els ajuntaments no exerceixen o renuncien a aquesta funció sancionadora, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, adscrita a la Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori, del Departament de Territori i Sostenibilitat, pot incoar el procediment de manera subsidiària.

Revisió exhaustiva de contractes

L’Institut Català del Sòl (INCASÒL), també dependent del Departament de TES, té a la seva disposició les dades relatives a les fiances dels contractes, que especifiquen els preus de lloguer de tots els contractes d’arrendament formalitzats. L’INCASÒL, mitjançant un protocol establert aquests darrers mesos, cedeix aquestes dades a l’Agència de l’Habitatge per controlar la correcta aplicació de la Llei.

Així, l’Agència de l’Habitatge ha pogut dur a terme aquests mesos una intensa tasca de revisió dels contractes cedits per l’INCASÒL que ha permès detectar, per ara, els primers 30 que podrien contenir irregularitats.

Les multes als propietaris poden anar de 3.000 a 90.000 euros, segons la gravetat de la infracció, tal com estableix la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge. Es considera una infracció greu, sancionable amb una multa d’entre 9.000 i 90.000 euros, el fet d’establir una renda de lloguer superior en un 20% a la marcada per l’Índex. Es consideren infraccions lleus, sancionables amb una multa de 3.000 a 9.000 euros, que la renda superi el preu establert per l’Índex en un tant per cent inferior al 20%, així com el fet de no adjuntar al contracte o no facilitar a l’arrendatari el document que genera el sistema d’indexació dels preus de lloguer, amb la informació relativa al valor de l’índex corresponent a un habitatge anàleg.

Eines a l’abast de la ciutadania

Finalment, també s’han posat a l’abast de la ciutadania les eines necessàries per assegurar-se que quan signen un contracte de lloguer el preu de la renda s’ajusta a la legalitat.

Així doncs, es pot consultar telemàticament l’Índex de referència de preus dels lloguers i si un habitatge disposa de cèdula d’habitabilitat mitjançant el cercador per adreces de la web de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Aquesta informació és especialment útil poder-la consultar telemàticament, perquè la cèdula conté la informació relativa als metres quadrats útils de l’habitatge, que són els que cal tenir en compte a l’hora d’aplicar l’Índex.