Moratòria en el pagament de les hipoteques en habitatges habituals

Donada l’excepcionalitat del moment, provocada per la pandèmia del  COVID- 19, el Govern Espanyol, s’ha vist obligat a adoptar mesures per pal·liar els efectes econòmics.  Fent ús de les seves competències ha fet efectiu el Real Decret Llei 8/2020, de mesures urgents extraordinàries, decretant la moratòria en el pagament de les quotes de les hipoteques vinculades a la compra de l’habitatge principal / habitual a les famílies que pateixin una reducció en els seus ingressos per fets derivats a aquesta causa.

A aquest efecte, la moratòria en el pagament  de la quota mensual de la hipoteca no significa la condonació dels rebuts durant el període d’excepcionalitat, sinó l’aplaçament del seu pagament.

Una vegada finalitzat l’estat d’alarma o cadascuna de les seves pròrrogues, les quantitats aplaçades es pagaran de forma prorratejada entre les quotes que restin fins al venciment de la hipoteca.

Aquesta mesura és aplicable davant de tots aquells crèdits hipotecaris o préstecs on el deutor es troba en alguna de les següents situacions de debilitat i vulnerabilitat econòmica:

  • Pèrdua del lloc de treball o, en cas de ser empresari, una pèrdua substancial dels ingressos o que hagi de suportar una caiguda de les vendes de més del 40%.
  • Que els ingressos totals de tots els membres de la unitat familiar no superin, en el mes anterior a la sol·licitud de la moratòria, el límit de tres vegades l’IPREM, ampliable en aquells supòsits de persones majors de 65 anys o amb una discapacitat superior al 33%, entre d’altres excepcions.
  • Que la suma de la quota hipotecària, més les despeses i subministraments bàsics de l’habitatge (quota de la comunitat, llum, aigua, gas, telèfon,) siguin superiors al 35% dels ingressos nets familiars.
  • Que, a conseqüència de l’emergència sanitària, la unitat familiar hagi patit una alteració significativa del seu esforç mensual en el pagament de la quota hipotecària.

En darrer lloc, el termini per la seva presentació i sol·licitud  es va obrir el 18 de març i finalitza el 3 de maig de 2020, amb la possibilitat de ser prorrogat si així ho consideren les autoritats governamentals. Aquest tràmit s’ha de realitzar a l’entitat financera amb la que es va signar el préstec o crèdit hipotecari.

Algunes d’aquestes, disposen ja de formularis a les seves pàgines web per presentar i aportar la documentació requerida per l’aprovació de la moratòria, disposant d’un màxim de 15 dies per implementar-la. 

Pla de xoc a l’habitatge

El Govern ha aprovat el Decret llei de mesures urgents per combatre les situacions d’emergència residencial, augmentar el nombre d’habitatges protegits en règim de lloguer i contribuir a la moderació dels preus dels lloguers.

L’habitatge és una de les principals columnes de l’estat del benestar. Els desajustos arran de la crisi i les dinàmiques dels anys posteriors han fet créixer l’esforç que dediquen moltes famílies a pagar el lloguer o la hipoteca. Els resultats de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida per a 2017-2018 publicats per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona manifesten que el 35,8% de la població en règim de lloguer a l’Àrea Metropolitana de Barcelona destina més d’un 40% dels seus ingressos a despeses de l’habitatge. Són xifres que posen de manifest que ni el mercat laboral ni el de l’habitatge donen una resposta adequada a les necessitats d’una part important de la població i interpel·len el Govern a actuar de forma decidida.

Davant aquesta situació urgent, la Generalitat ha impulsat un treball concertat amb els agents socials i polítics per a aprovar el Decret llei per a millorar l’accés a l’habitatge, que es desplega en tres grans àmbits.

En primer lloc, en la lluita contra l’exclusió residencial,elDecret reforça i amplia l’abast del lloguer social obligatori que han d’oferir els grans tenidors a les famílies vulnerables quan estiguin en risc de perdre l’habitatge per processos de desnonament, abastant també els casos en què se’ls acabi el contracte de lloguer, o bé quan portin més de 6 mesos ocupant un habitatge sense títol habilitant. Per ajudar en la gestió dels casos d’emergència, el Decret facilita que es construeixin allotjaments temporals en sòl d’equipaments, o que l’exercici del tanteig i retracte –amb què en només 4 anys la Generalitat ha sumat 3.000 habitatges al seu parc- s’ampliï a tots els municipis del país i s’allargui 6 anys més, fins al 2027. Són totes elles mesures per a facilitar en un termini breu allotjament per a l’emergència habitacional.

En segon, perquè el parc d’habitatge de lloguer social creixi, el Decret llei activa mesures urbanístiques que permetin impulsar les promocions d’habitatge protegit en sòls públics que avui estan sense desenvolupar. I al costat del planejament urbanístic, el creixement del parc de lloguer social també passa per estimular la iniciativa privada perquè faci habitatge protegit de lloguer, oferint, entre altres ajuts, cobertura pública en el cobrament del lloguer. D’altra banda, els nous habitatges de protecció oficial que es construeixin tindran aquesta qualificació de forma indefinida en el temps i es determinarà el seu preu mitjançant un mòdul únic que podrà tenir variacions en funció del lloc, característiques i costos, o la millora dels procediments d’adjudicació.

L’Índex de Referència de Preus del Lloguer, clau

I en tercer lloc, un increment del parc de lloguer social amplia l’oferta disponible i empeny el mercat lliure a la baixa. Però també hi ha altres vies per a aconseguir que els preus del lloguer s’ajustin més a la realitat de la demanda. Per això, el Decret llei preveu mesures que converteixen l’Índex de Referència de Preus del Lloguer en un element nuclear, que va més enllà de la funció informativa per a esdevenir un factor clau en el moment en què el propietari determina la seva proposta de renda mensual: per exemple, si el lloguer establert està per damunt de l’Índex aplicable a l’habitatge, el propietari no podrà rebre ajuts públics vinculats al foment del lloguer.

El Decret aprovat pel Govern representa, doncs, la principal modificació del marc regulador de l’habitatge a Catalunya des de l’aprovació, l’any 2007, de la llei del dret a l’habitatge, posant les bases per a la lluita més eficaç contra l’emergència residencial, l’increment del parc de lloguer assequible, i la contenció dels preus del lloguer.

L’augment del valor cadastral farà pujar l’IBI a 64 municipis gironins l’any vinent

Hisenda ha publicat la nova actualització, que implica una pujada dels valors cadastrals del 3% i 5% a tots els municipis gironins que han sol·licitat la revisió.

Un total de 64 ajuntaments de les comarques gironines, entre ells el de Girona, han sol·licitat al Ministeri d’Hisenda revisar el 2020 els valors cadastrals dels seus immobles urbans, que són els que, sobretot, serveixen per aplicar l’impost sobre béns immobles (IBI). En tots els 64 casos, la revisió implicarà pujades dels valors urbans d’entre el 3% i el 5%, ja que l’última revisió s’havia realitzat abans de 2011.

De fet, la pujada és generalitzada en la majoria dels casos. A Catalunya, 182 de les 184 poblacions que han actualitzat el cadastre l’incrementen un 3% o un 5% segons la data de l’última revisió. Les dues excepcions són Artesa de Lleida i Os de Balaguer, a Lleida, que se’ls farà una correcció a la baixa del 3%, ja que els últims valors cadastrals que van entrar en vigor daten del 2011. A les comarques gironines, a banda de la capital, també revisaran el valor cadastral localitats com Besalú , Begur, Palafrugell, Pals, Sant Feliu de Guíxols, Camprodon, l’Escala, Peralada, Portbou, Port de la Selva, Vilobí d’Onyar, Lloret de Mar i Puigcerdà.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el passat 28 de desembre 2019,  l’ordre del Ministeri d’Hisenda que estableix la relació dels 1.092 municipis de tot Espanya que han sol·licitat revisar els seus valors cadastrals urbans el 2020. Entre aquests hi ha 16 capitals de província, Girona inclosa. Els ajuntaments poden sol·licitar l’actualització dels seus valors sempre que hagin transcorregut almenys cinc anys des de l’entrada en vigor dels últims valors cadastrals. Els ajuntaments que apareixen ara en l’ordre ministerial la van haver de sol·licitar abans del 31 de juliol passat. En dos dels 184 municipis catalans que han sol·licitat la revisió, com Montesquiu (Osona) o Celrà, no s’han revisat els valors des del 1985. Els següents més antics, de 1986, són els de Cercs (Berguedà), Guardiola de Berguedà, Palafolls (Maresme), Besalú, Caldes de Malavella, Puigcerdà i Torroella de Montgrí i Corçà. D’acord amb els coeficients publicats al BOE, els municipis amb uns valors cadastrals més antics (entre 1984 i 1988) els hauran de pujar el 5%.

Una pujada dels valors cadastrals implica un augment de la base imposable sobre la qual cada ajuntament aplica el seu impost sobre béns immobles (IBI). Si puja el valor cadastral puja l’IBI, tret que l’ajuntament decideixi neutralitzar d’alguna manera aquest efecte reduint el tipus impositiu (percentatge) que s’aplica sobre la base imposable per evitar l’increment del que paguen els propietaris. A la inversa, si baixa el valor cadastral, el normal és que baixi l’IBI, tret que es modifiqui a l’alça el tipus impositiu que s’aplica. En tot cas, els possibles efectes no es noten l’any en què es realitza l’actualització cadastral, sinó dos exercicis després.

El BOE també publica el reial decret llei de mesures en matèria tributària, cadastral i de Seguretat Social que estableix quant hauran de pujar o baixar els nous valors cadastrals el 2020 en funció de l’últim any en què es van revisar. Per als 78 municipis espanyols que ara sol·liciten l’actualització d’uns valors l’última revisió dels quals es va realitzar entre 1984 i 1988 el reial decret preveu un coeficient d’actualització d’1,05 que implica una pujada del 5%. Per als 927 municipis que se situen en l’interval entre 1989 i el 2003, es preveu un coeficient d’1,03 (pujada del 3%) i per als 87 ajuntaments que van fer la revisió per última vegada entre el 2011 i el 2013, el coeficient és 0,97, que implica una reducció del 3%.

Els lloguers pugen fins a un 4% a Girona durant el darrer mig any

Els preus dels lloguers han pujat fins a un 4% a la ciutat de Girona el darrer mig any, i un pis de dues habitacions costa ara 618 euros de mitjana. La crescuda es deu, segons expliquen els promotors i el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API), a la poca oferta i la forta demanda que hi ha a la ciutat. Una tendència que es repeteix en altres localitats importants de la demarcació com Olot o Figueres, on també incrementen prop d’un 4% o Banyoles, on la crescuda és d’un 8% en els habitatges de dues habitacions. L’estudi també conclou que els preus de l’obra nova a la ciutat estan arribant “als màxims”. En canvi, pel que fa als habitatges de segona mà, s’està arribant a “l’estabilització” i a un ajust de preus.

Llogar un pis a Girona continua sent complicat. I és que el preu mitjà d’un habitatge de dues habitacions s’ha incrementat un 4,39% des de l’abril, quan el col·legi d’API i els promotors van assegurar que “havien tocat sostre”. Aleshores, els lloguers se situaven per sota dels 600 euros, ara en canvi, costen de mitjana 618. Un increment que també es registra en els domicilis amb tres habitacions que ja freguen els 730 euros. En els de quatre, per contra, la pujada és gairebé imperceptible un 0’8%.

Uns increments que també s’estenen a d’altres localitats importants de la demarcació. En concret, a Palamós que se situa com la localitat més cara després de Girona en pisos de dues habitacions. Aquí , segons l’estudi semestral d’API i promotors, la crescuda és d’un 5,29% més que fa sis mesos i llogar un pis d’aquestes característiques costa 537 euros de mitjana.

On la pujada és més destacada és a Banyoles. La capital del Pla de l’Estany ha vist com els lloguers s’incrementaven un 8% en els habitatges més petits i fins a 11% en els més grans. Per contra, les baixades són tímides i amb prou feines arriben al 2% en el millor dels casos en funció del tipus de pis, i la localitat.

Els motius d’aquest increment de preus continuen sent la forta demanda que hi ha en un mercat amb una oferta “escassa”. API i promotors coincideixen, però, en que els nivells de renda i de capacitat econòmica de les famílies estan fixant una “limitació de preus del mercat”. Tot i això, reconeixen la tendència alcista en el lloguer, malgrat que a l’abril van assegurar que s’havia “tocat sostre”.

Per tot plegat, l’estudi demana que “s’actuï” per incrementar l’habitatge social per a aquelles persones que tenen dificultats econòmiques. També reclama que es prenguin mesures de les institucions per dotar de “seguretat jurídica” als propietaris, i així incentivar l’oferta.

Preus “màxims” en l’obra nova i estabilitat en segona mà

Pel què fa a la nova construcció es constata que els preus han arribat a uns nivells “màxims”, i en bona part dels casos s’han produït baixades significatives. Amb tot, promotors i API destaquen el fet que més enllà de ciutats com Girona o Olot “on encara se’n pot fer” a la resta de poblacions hi ha una “baixa producció” d’habitatges fet que pot generar grans diferències en només sis mesos.

A la capital del Gironès el preu per metre quadrat se situa actualment en 3.935 euros a la zona 1, o el que és al mateix al centre de la ciutat. Això significa una baixada en relació a l’abril on s’enfilava més enllà dels 4.200 euros. Una caiguda que es manté en la resta de zones de la ciutat fins a la 4, les més perifèriques, com Santa Eugènia.

On destaca més la baixada és, però, en poblacions de costa. Especialment rellevant és el cas de Lloret de Mar (Selva) on el metre quadrat ha caigut més de 1.100 euros en només un any, i se situa en 3.000 euros al centre de la ciutat. Cal tenir en compte que es tracta d’una localitat amb baixa producció.

Una altra opció són els habitatges de segona mà que, llevat d’algunes excepcions, s’estan estabilitzant i, segons els API i promotors, estan “en una fase final del període de recuperació de la crisi immobiliària”. Una de les particularitats, és la poca variació en relació a fa sis mesos, malgrat que hi ha hagut una lleugera tendència alcista respecte l’octubre de l’any passat en totes les poblacions a banda de Blanes i Lloret de Mar.

La Comunitat vol fer obres. Per on ha de començar?

Les reformes i rehabilitacions en edificis i habitatges són molt freqüents. Sabem que no és fàcil portar a terme una obra i menys si aquesta és de certa envergadura. Per una banda, la dificultat que suposa identificar el problema i per l’altra, la quantitat de tràmits que poden dificultar prendre una decisió.

Moltes vegades no sabem per on començar, tenim una idea i no sabem posar-la en pràctica, o pot haver-hi més d’una solució i no sabem valorar els pros i contres, i tenim el perill com diu el refrany de “començar la casa pel teulat”.

Per tal de facilitar aquesta tasca i que les obres no suposin un mal de cap i es facin amb les màximes garanties, sense ensurts, a continuació donem 5 consells  importants.

1. Contacta amb un professional.

El primer que farem serà contactar amb un o més professionals (arquitecte tècnic o arquitecte). Informeu-vos primer dels serveis que ofereixen, mireu algun treball/projecte similar realitzat, pregunteu —si és el cas— el grau de satisfacció. Tot plegat ens donarà una idea per determinar quin serà el tècnic de l’obra.

2. Deixa’t assessorar.

A partir d’aquest moment sou un binomi, confia en ell. Deixa’t assessorar. Explica-l’hi convenientment quin és el tipus d’obra que voleu fer, les vostres necessitats, amb quins recursos econòmics compta la Comunitat, etc.

En funció del tipus d’obra és molt important fer una inspecció prèvia que permeti saber si hi ha patologies o vicis a tenir en compte, si apareixen obres no previstes inicialment i quines d’aquestes s’han de realitzar per garantir-ne la seguretat.

El tècnic identificarà el problema i podrà determinar la millor solució, o si és el cas proposar-ne d’alternatives. També ens podrà recomanar materials.

Arribats a aquest punt, és el moment que el tècnic s’informi de la viabilitat del projecte a nivell de municipal, quins són els tràmits administratius: normativa i condicionants tècnics, permisos i llicències necessaris, subvencions. No cal donar res per suposat.

3. Definir bé les obres.

Sovint les obres són motiu per millorar altres aspectes dels habitatges relacionats amb la accessibilitat, millora de l’eficiència energètica i envolupant dels edificis, incorporació d’aïllaments en façanes o cobertes, etc.

El tècnic serà l’encarregat de proposar-nos i definir amb la màxima concreció possible l’abast de l’obra amb plànols, detall, estimació del cost. D’aquesta manera ens evitarem imprevistos, que la planificació s’allargui en el temps o que els costos superin amb escreix els inicialment previstos.

4. Ajustar bé el pressupost.

Concretada la solució final, ara és l’hora de fer una valoració detallada de tots el treballs necessaris. El tècnic serà qui s’encarregui de fer una relació exhaustiva dels treballs, qualitats i quantitats; és el que s’anomena amidaments.

Caldrà demanar almenys tres o quatre ofertes/pressupostos als industrials per poder comparar-les i verificar que tots han comptat el mateix. Aquest és segurament l’aspecte que més preocupa quan comencem les obres:  Què ens costarà?

Hem de ser realistes. Si el tècnic o la comunitat coneixen els industrials que ho han valorat, també saben com treballen i quin serà el resultat final.  Moltes vegades la oferta més econòmica no és la més avantatjosa.

Escollit el contractista, és molt convenient tenir un contracte d’obra signat.

5. Inici de les obres, seguiment i participació.

Una vegada sabem qui ens farà les obres i amb els permisos o llicència d’obres ja concedits, és el moment de donar inici a les obres. Caldrà avisar amb temps als veïns perquè siguin coneixedors que durant un període de temps hauran de conviure amb uns elements “estranys” com són el soroll, pols, certa incomoditat, etc.

Tot i que l’execució de les obres les portarà el tècnic competent  i aquest estarà pendent del seu desenvolupament i incidències, convé que la comunitat designi un interlocutor o bé creï una comissió d’obres formada per l’ Administrador, el President i un vocal, si s’escau,  que seran part activa del procés i mitjançat la que es canalitzaran els dubtes i/o suggeriments.

En conclusió, al engegar una obra,  és molt important escollir bons professionals —tècnics i industrials— que seran la garantia d’un treball ben acabat, cuidant fins als detalls més petits.

Com estalviar en la factura d’aigua

El consum d’aigua s’ha triplicat en el segle XX. Un continu creixement de la població, la pobresa hídrica, una mala gestió, instal·lacions deficients i obsoletes son la causa del problema de l’aigua a nivell mundial.

D’aquí que cada vegada més som els que prenem consciència d’estratègies per l’estalvi. Podem reduir la despesa d’aigua en un 40% fent un bon us.

Si volem fer obres a casa haurem de considerar les instal·lacions amb un disseny eficient, la ergonomia d’us, facilitat pel manteniment.

Instal·lacions: Si el nostre habitatge és aïllat les aigües grises —dutxes, lavabos, plujanes — es poden reutilitzar en els inodors, reg del jardí, suposant un estalvi molt important al voltant el 30%.

Aixetes de baix flux: Consumeixen uns 67 litres per minut. És una bona alternativa per tenir un consum reduït en lavabos, bidets, dutxes. A més podem instal·lar airejadors o sensors de moviment suposant un 30% d’estalvi.

Sanitaris d’alta eficiència: consumeixen 6 litres o menys per descàrrega. Signifiquen un estalvi sobre el 20%.  El segell “Water Sense” identifica els sanitaris d’alt rendiment.

Electrodomèstics d’alta eficiència energètica com rentadores o rentavaixelles. Ara tots porten l’etiqueta energètica que els identifica. Avui en dia els aparells solen ser un 30% més eficients. (etiqueta A+++, A++)

A continuació donem un quadre amb accions per estalviar aigua. Esperem què us sigui d’utilitat.

Taula Estalvi Aigua/Gruptas

 

Mesures ràpides per recuperar l’habitatge ocupat il·legalment

Existeix una complexa i dura realitat socioeconòmica que ha provocat que en els últims anys, s’hagin produït nombrosos desnonaments de persones i famílies que es troben en situació de vulnerabilitat econòmica i d’exclusió residencial.

Paral·lelament a aquesta realitat, també s’han produït ocupacions il·legals on realment no existia una situació d’extrema necessitat, essent aquesta una conducta premeditada, amb finalitat lucrativa i que, aprofitant la situació de necessitat de persones i famílies vulnerables, s’han volgut emparar en la sensibilitat social d’aquest problema per disfressar actuacions il·legals per motivacions diverses, i que en poques ocasions tenen res a veure amb extrema necessitat.
Cap dels procediments legals fins fa poc previstos a la via civil per intentar el desallotjament de la ocupació per la força d’immobles, era plenament satisfactori i en qualsevol cas, resultava un procediment llarg que causava perjudicis, sobretot econòmics, al propietari.

Per aquest motiu, es dictà la Llei 5/2018, d’11 de juny, de modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil, en relació a la ocupació il·legal de vivendes. Amb aquesta modificació, s’articulen mecanismes legals àgils dins la via civil que permeten la defensa dels drets de titulars legítims que es veuen privats il·legalment i sense el seu consentiment de la possessió de la seva vivenda, quan es tracta de persones físiques, entitats sense ànim de lucre amb dret a posseir-la o entitats públiques propietàries o posseïdores legítimes d’habitatge social.

D’aquesta manera, el mecanisme de recuperació que tracta la Llei 5/2018 es fonamenta en l’article 441 del Codi civil el qual estableix que en cap cas es pot adquirir violentament la possessió mentre existeixi un posseïdor que s’oposi a tal fet. D’aquesta manera, es pot optar a una solució judicial per la via civil sense haver de recórrer a la resposta penal que, en qualsevol cas, ha de ser sempre l’última opció. Per últim, en previsió que l’ocupant il·legal es trobi en situació de vulnerabilitat social, la Llei també regula l’obligació de traslladar als serveis públics competents la comunicació sobre la situació del mateix per si cal que actuïn amb previ consentiment de l’afectat.

El manteniment en els edificis i les vivendes

Donem inici a una sèrie d’articles encaminats a ser una guia útil de consells per mantenir i conservar l’habitatge en bon estat. Confiar en un professional, perquè us assessori en la millora del confort, del consum energètic i de la salut del vostre edifici, és símptoma de que el particular i les comunitats s’han conscienciat de la importància del manteniment

1. Fonaments i estructura.

Els fonaments suporten el pes de la casa i l’estructura transmet les càrregues. Consta d’elements horitzontals (sostres), verticals (pilars o parets mestres), i soterrats (fonaments).

Els sostres (el sòl que trepitgem) aguanten el seu propi pes, el dels envans, els paviments, els mobles i les persones. Els pilars o les parets de càrrega aguanten els sostres i porten els pesos als fonaments i al terreny.

Per les característiques dels elements de fonamentació i estructura, no és fàcil ni habitual fer accions de manteniment.

Aquestes tasques consisteixen bàsicament en vigilar i controlar els símptomes i l’entorn, i avisar en cas de dubte a un tècnic competent.

Lesions.

– Les fuites de la xarxa de clavegueram o d’aigua i els degoters de cobertes s’han de reparar immediatament.

– Humitats per capil·laritat en parets de planta baixa.

– L’acció continuada de l’aigua pot modificar les condicions resistents del subsòl i lesionar la fonamentació i estructura.

– En els elements estructurals de l’edifici: oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes i fissures en sostres, etc.

– Deformacions excessives en bigues.

– En els seus components: parets i envans trencats, esquerdats. Paviments aixecats, esquerdats, obertures desencaixades, etc.

– Presència de corcs o tèrmits en estructures de fusta.

– Per modificacions introduïdes en el sistema estructural degut a obres en l’edifici. (regates en parets mestres, obertura de passos, etc.)

En aquest casos s’ha d’avisar i consultar al vostre Tècnic de Capçalera per determinar la importància de la lesió i, si s’escau, decidir la necessitat d’una intervenció.

Periodicitat.

Cada 10 anys s’ha de fer una inspecció ocular per part d’un tècnic competent.

Idees en decoració per la teva llar

Les caixes de fusta o altrament dits palets,  s’han convertit en un element modern i rústic per moblar els habitatges. Es tracta d’una opció original i atractiva que permet decorar les cases d’una forma molt econòmica i fàcil.

Els palets o les caixes de fusta tan utilitzades des de sempre per al transport i l’emmagatzematge de fruita i altres productes s’han convertit en un recurs de gran utilitat per al disseny i la decoració de la llar. Els aficionats o experts en tasques de bricolatge tenen ara l’oportunitat de convertir els palets en mobles funcionals i decoratius, adaptats a l’estil que més agradi. És una opció original, atractiva i econòmica. A continuació s’exposen algunes idees per fer mobles amb caixes de fusta.

Taules

  • Es pot crear una taula molt original només amb quatre caixes de fusta. Cargolades una sobre l’altra es poden crear taules de cafè a l’estil que més agradi. El buit que queda és molt útil per guardar-hi llibres, revistes o qualsevol altra cosa. Una taula de palet pot servir tant per a l’interior com per a l’exterior d’un habitatge, ja que aquest tipus de material ofereix un aspecte molt senzill i rústic.

Prestatgeria

  • Crear prestatges és ben senzill amb palets o amb caixes de fusta, simplement penjant-ho a la paret. Un espai per posar-hi fotos o altres objectes decoratius. Si es vol fer un pas més, es pot provar d’unir diverses caixes fins a aconseguir prestatges de la mida que es vulgui. Les caixes es poden deixar de color natural o polir-les i pintar-les perquè tinguin un aspecte més atractiu.

Escriptori

  • Si es necessita un escriptori nou a mida i es vol una alternativa als escriptoris convencionals, també es pot fer amb caixes de fusta. Només fa falta un palet, unes potes fortes i una làmina de fusta contraxapada. El resultat serà un escriptori amb un disseny original, fet a mida, i molt econòmic.

Butaques

  • Amb una mica d’imaginació i un coixí, les caixes de fusta poden servir també per crear butaques perfectes per a la sala d’estar.

Sofà

  • Amb palets també es poden fabricar còmodes sofàs. Cal, això sí, prendre les mides per tallar les caixes de fusta i afegir-hi potes d’acer inoxidable per donar estabilitat al sofà. Després, s’hi col·loquen coixins i ja està. Aquest és un disseny molt senzill i econòmic.

Sabater

  • Una possibilitat per tenir les sabates ordenades és ajuntar caixes de fusta i col·locar-les en vertical a la paret. Als espais buits s’hi pot posar el calçat, ja sigui amb les caixes de fusta natural o pintades d’acord amb l’estil decoratiu de l’estança.

Separadors d’ambients

  • Es pot matar dos pardals d’un tret utilitzant caixes de fusta per separar ambients, ja que s’aconsegueix delimitar la sala sense perdre espai i guanyant diverses prestatgeries.

Jardí vertical

  • Una caixa de fusta també es pot convertir en una preciosa jardinera vertical. A part de la caixa, es necessiten dues grans bosses de terra per omplir la jardinera, un rotllo de tela de jardí, un aparell per segellar i paper de vidre.
  • El resultat és una estructura maca i molt pràctica on es poden plantar les flors que més agradin.

Infinitat de possibilitats

Per fer bricolatge amb palets només s’ha de ser enginyós, i es pot aconseguir el moble que faci falta. Altres opcions que es poden plantejar fer són: calaixos per al llit, per a la cuina, cellers, baguls per guardar roba, per ordenar joguines…

Els colors, un element clau de la decoració

Pintar les parets de casa no és una tasca fàcil. Abans, s’ha de valorar bé l’elecció dels colors més adequats per a cada estança. Amb els colors es pot plasmar un estil, crear un ambient determinat i reflectir la personalitat dels inquilins. Si, a més, es vol estimular els sentits i crear ambients càlids i confortables, un s’ha de deixar guiar per la psicologia del color.

El blanc transmet tranquil·litat i frescor, és un color perfecte per a totes aquelles persones que es troben en un estat emocional alterat. A més de facilitar la concentració, les parets pintades de blanc aporten llum i amplitud a la casa. I si es vol sortir una mica del blanc pur, el blanc trencat o cru és una bona opció.

El color groc i els tons taronja són capaços de generar ambients positius i agradables. Són tons enèrgics que ajuden a augmentar la seguretat en un mateix i a combatre la depressió gràcies a la vitalitat que transmeten.

Els tons vermells s’han d’utilitzar amb molta prudència, ja que a part de transmetre passió i agressivitat, poden acabar sent estressants. És un color atrevit, per a personalitats extravertides. Si s’opta pel vermell, s’aconsella pintar petites superfícies de paret, o el passadís, o una sala en la qual no s’hi hagi de passar gaire temps.

Els colors blaus poden relaxar els sentits més que cap altre color. No obstant això, cal anar amb compte amb el to que es tria. Igual que amb el verd, els tons blaus cridaners (com el blau elèctric) poden tenir un efecte massa fort per als sentits. És millor pintar les parets de tons blau pastel, que ajuden a relaxar-se i a agafar el son.

El color verd és ideal per a qualsevol habitació. És el símbol de la naturalesa i, a part d’aportar frescor en els seus tons més vius (com el festuc o el verd llima), també pot donar una gran tranquil·litat i estabilitat si s’usa en tons més suaus i secs.

El gris és un color neutre i sobri. Ajuda a emfatitzar els valors espirituals i intel·lectuals. Dona moltes possibilitats. D’una banda, el gris fosc permet moltes combinacions. D’altra banda, el gris clar és suau però no massa sofisticat. El gris blavós també és un color que cal tenir present: és suau, relaxant i sofisticat. I el gris verdós és perfecte si es busca un ambient subtil però diferent.

El negre és el color de l’elegància per excel·lència. Pot transmetre misteri o màgia, però també introversió. És un color molt utilitzat en els dissenys d’interiors creats per a clients masculins.

El color marró és acollidor i natural. Els tons de marró estan relacionats amb la seguretat, la protecció, i transmeten comoditat. Per la seva neutralitat, combina amb qualsevol altre color.