Guia per la inspecció periòdica d’instal·lacions de gas domèstiques

La instal·lació de gas requereix determinades actuacions periòdiques per un funcionament segur en la seva utilització i un aprofitament òptim de l’energia. Amb la finalitat de conèixer totes les comprovacions que es faran a la llar, l’entitat Nedgia del grup Naturgy ha elaborat una guia pràctica amb el procediment que aquesta segueix.

1. COMPROVACIÓ DE L’ABSÈNCIA DE FUITES DE GAS A LA INSTAL·LACIÓ

• El tècnic resseguirà tota la instal·lació de gas amb un detector portàtil per comprovar que no hi hagi cap fuita. En cas que se’n hi detecti una i no pugui ser reparada al mateix moment, i per una qüestió de seguretat, s’haurà de tancar el pas del gas de forma total o parcial, en funció de la localització de la fuita.

• Si detecteu olor de gas, RECORDEU:

Tancar la clau de pas, obrir les finestres i  ventilar l’habitatge.

Comprovar que les claus dels cremadors estiguin tancades.

Si quan torneu a obrir la clau del gas encara se sent olor, torneu-la a tancar i aviseu a una empresa autoritzada per dur a terme la reparació.

2. COMPROVACIÓ DE LES CANONADES DEL GAS

• El tècnic comprovarà que els tubs estiguin degudament protegits amb una beina (funda protectora) en cas que aquests no es vegin o que passin per zones visibles de l’edifici.

• Comprovarà que les parts visibles de les canonades no estiguin en contacte amb els cables i instal·lacions elèctriques.

3. CONDICIONS DE VENTILACIÓ I SITUACIÓ DELS COMPTADORS DE GAS

• El tècnic verificarà que el comptador de gas tingui una ventilació adequada. En el supòsit que estigui situat a l’interior de l’habitatge, comprovarà que no hi hagi a l’interior de l’armari del comptador cap instal·lació elèctrica a menys de 20 cm.

• En cas de que els comptadors estiguin centralitzats, al recinte on estiguin situats no s’hi admet l’existència d’aparellatge o maquinària elèctrica.

4. VENTILACIONS EN ELS LOCALS QUE CONTENEN APARELLS DE GAS

• El tècnic comprovarà que els aparells de gas estiguin correctament connectats:

a) Els aparells fixos s’han de connectar amb tub rígid o amb tub flexible d’acer inoxidable.

b) Els aparells mòbils (llevat assecadores de gas) poden connectar-se amb: o Tub flexible de seguretat que, talla el pas del gas en cas de despreniment del tub. o Tub flexible d’elastòmer unit mitjançant broquets i abraçadores.

• També comprovarà que els tubs flexibles d’elastòmer o qualsevol altre tipus de tub no metàl·lic, no estiguin en contacte fàcil amb el forn de la cuina, perquè no pateixin cap deteriorament a causa de l’escalfor.

c) Les assecadores de gas natural s’han de connectar amb un tub flexible d’acer inoxidable o tub flexible de seguretat. Si el tub està visiblement danyat, haurà de tancar el pas del gas a l’aparell, per garantir la vostra seguretat.

RECORDEU:

Substituir el tub flexible d’elastòmer abans de la data de caducitat indicada al mateix tub.

Recomanem l’ús del tub flexible de seguretat per a la connexió dels aparells de gas mòbils.

No es permet situar aparells de gas de circuit obert als banys, lavabos o dormitoris d’un habitatge. Només s’hi autoritzen aparells de circuit estanc.

6. CONDUCTES D’EVACUACIÓ D’ESCALFADORS I CALDERES

• El tècnic verificarà que els escalfadors estiguin units a un conducte que evacuï cap a l’exterior de l’habitatge els gasos produïts a la combustió en aquests aparells, i impedeixi que s’acumulin al seu interior.

Per acomplir la seva comesa, el conducte d’evacuació ha de reunir les següents condicions:

• El conducte ha de ser ascendent i no pot tenir cap pendent negatiu en tot el traçat.

• Les unions entre els trams del conducte i l’aparell han de ser estanques. El conducte no ha de tenir esquerdes, trencaments ni estrangulaments.

• El conducte ha de desembocar en una evacuació col·lectiva o directament a l’exterior, en aquest darrer cas ha de tenir un deflector al seu extrem.

• Els conductes d’evacuació dels escalfadors i calderes no es poden fer servir per a connectar-hi les campanes extractores de les cuines.

IMPORTANT: mantenir netes en tot el seu recorregut les xemeneies d’evacuació.

7. COMPROVACIÓ DE LA COMBUSTIÓ EN ESCALFADORS, CALDERES I VITROCERÀMIQUES

• El tècnic comprovarà que el nivell de monòxid de carboni present en els gasos de la combustió no superi els límits acceptats, a través d’analitzadors de combustió electrònics d’alta precisió i sensibilitat.

• En cas que es superin els límits establerts, haureu d’abstenir-vos de la seva utilització i procedir a la seva immediata reparació.

• En cas d’anomalia en la combustió, poseu-vos en contacte amb els serveis tècnics i/o de manteniment.  És recomanable contractar un servei de manteniment que faci una revisió anualment en el cas de calderes i escalfadors.

Pel que fa a calderes de tiratge natural que es trobin en el mateix recinte que una campana extractora, s’ha de disposar d’un mecanisme que impedeixi el funcionament simultani dels aparells.

8. COMPROVACIONS QUE ES FAN ALS APARELLS DE GAS

• L’existència i el bon funcionament dels dispositius de seguretat per extinció o detecció de flama, o per anàlisi de l’atmosfera.

• El funcionament correcte de la vàlvula automàtica de tall de gas als escalfadors i calderes.

• Avaluarà l’existència de retrocés i la concentració massiva de CO ambient en el local o habitatge

IMPORTANT: Si la flama dels cremadors de la cuina s’apaga al reduir-los al mínim, cal contactar amb el servei tècnic del fabricant de l’aparell.

9. EMISSIÓ DEL CERTIFICAT D’INSPECCIÓ PERIÒDICA/INFORME D’ANOMALIES

• Un cop finalitzada la inspecció el tècnic lliurarà el certificat d’inspecció periòdica sense defectes o, si s’escau, amb alguna/es anomalia/es.

A.- En cas que la inspecció sigui correcta, la vostra instal·lació quedarà en regla fins la propera inspecció periòdica (Segons l’Agència Catalana del Consum, es realitzaran inspeccions periòdiques cada cinc anys).

B.- Davant d’un defecte principal, aquest s’ha de corregir immediatament ja que suposa un tancament total o parcial de la instal·lació.

C.- En el cas que el defecte sigui secundari, el termini màxim per a la seva resolució o correcció serà de sis mesos. En ambdós casos, serà necessari presentar un justificant de correcció de defectes emplenat per un instal·lador autoritzat.

Ajudes en el pagament dels lloguers en règim de vivenda habitual

El passat dia 2 de maig de 2020, va entrar en vigor l’ordre TMA/378/2020, de 30 d’abril aprovada pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, per regular i definir els criteris, condicions i requisits de les persones arrendatàries en règim de vivenda habitual que poden accedir al paquet d’ajudes transitòries de fiançament regulades a l’article 9 del Reial Decret Llei 11/2020, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front al Covid-19, mitjançant l’atorgament d’un conveni amb l’Institut de Crèdit Oficial (ICO).

Requisits per la concessió del préstec

Per un costat, s’atorgaran, per concessió directa i per una sola vegada, als arrendataris d’habitatges habituals, residents a Espanya, amb un contracte d’arrendament en vigor i que es trobin afectats tant ells com alguns dels membres de la unitat familiar, per una circumstància que impliqui una reducció substancial dels seus ingressos com a conseqüència de l’actual crisi sanitària. (ERTO, cessament d’activitat, reducció de jornada per motiu de cures..)

Per l’altre, quan el conjunt dels ingressos familiars, en el mes anterior a la sol·licitud de l’ajut, no arribin al límit de cinc vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples mensual (IPREM), establert en 2.689,20 euros (537,84€ x 5).

I per últim, que la renda del lloguer més les despeses i subministraments bàsics (inclou servei d’electricitat, gas, gasoil per a calefacció, aigua corrent, serveis de telecomunicació fixa i mòbil, i contribucions a la comunitat de propietaris) en el seu conjunt, sigui superior o igual al 35% dels ingressos nets que percebin el conjunt dels membres de la unitat familiar.

Condicions del préstec

El préstec es concedirà per un import de fins al 100% de l’import de sis mensualitats, en virtut del contracte d’arrendament vigent de vivenda habitual, amb un màxim de 5.400 euros, a raó d’un màxim de 900 euros per mensualitat. Aquests préstecs no reportaran cap tipus de despesa ni interès per als sol·licitants i l’entitat no podrà exigir a l’interessat la contractació de cap producte o servei addicional.

Les sis mensualitats podran ser finançades a comptar des de la del mes d’abril de 2020 i no podran ser posteriors a 6 mesos a comptar de la signatura del préstec entre l’entitat bancària i la persona arrendatària ni posteriors a la fi de vigència del contracte d’arrendament o les seves pròrrogues.

El termini d’amortització inicial podrà ser de fins a 6 anys, podent pactar-se un període de carència de sis mesos. L’entitat de crèdit abonarà l’import del préstec, corresponent a les sis mensualitats, directament a la persona o entitat arrendadora de l’habitatge, prèvia comunicació al titular del préstec.

La part arrendatària podrà realitzar la cancel·lació total o amortització anticipada facultativa del finançament, sense que això li generi despeses i/o comissions. En tot cas, la cancel·lació o amortització anticipada, total o parcial, es produirà de manera immediata en el supòsit en què es satisfaci, respectivament, la totalitat o part de l’import del préstec, el pagament, per la part arrendatària o bé, per les Administracions públiques competents en matèria d’habitatge o protecció social.

Terminis per la presentació de les sol·licituds i formalitzacions dels préstecs

La part arrendatària haurà de presentar la sol·licitud davant l’entitat de crèdit, abans del 30 de setembre de 2020 i haurà de ser formalitzada abans del 31 d’octubre de 2020, podent-se prorrogar de forma extraordinària fins el 30 de novembre i 31 de desembre si s’escau.

Consells i mesures per a una bona convivència durant el confinament per la COVID-19

L’Ajuntament de Girona ha iniciat una campanya per fomentar la bona convivència veïnal després de l’inici del confinament, i dóna consells per reduir al mínim les molèsties entre habitatges. Sota el títol “Aquests dies… Petits gestos poden evitar grans problemes” enumeran de manera gràfica i resumida algunes actituds encaminades al manteniment del bon veïnatge, i també proposant formes positives d’encarar la resolució de problemes que puguin sorgir. Finalment, es recorda que en cas de necessitat es pot trucar al 092, el telèfon de la Policia Municipal de Girona.

Fins ara, han sigut poques les intervencions que ha hagut de fer la Policia Municipal amb motiu de conflictes veïnals. Des de l’inici de l’episodi de confinament, s’han fet 96 requeriments per aquest concepte, dels quals 64 han necessitat intervenció policial, mentre que la resta s’han resolt sense intervenció. Gairebé tots els casos s’han pogut solucionar seguint els coneixements de mediació de què disposen ara el conjunt dels agents, i només s’han cursat tres denúncies administratives ocasionades per molèsties. 

Així i des de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, també s’ha engegat un Pla de contingència per a la seguretat de les víctimes de violència masclista, domèstica i altres víctimes vulnerables, en què la participació de tothom és imprescindible per garantir la seguretat.

La situació actual provocada per la COVID-19 comporta una convivència permanent i la mobilitat reduïda de la ciutadania, fet que pot afavorir situacions d’abús i/o violència amb l’agreujant de la dificultat per a la víctima de no poder trucar als serveis, trobar suport de familiars, amistats o professionals. En aquest sentit, el cos dels Mossos d’Esquadra, dóna servei amb la finalitat d’assessorar i informar a persones que poden estar patint situacions difícils en el sí de la convivència o com a conseqüència de l’estat d’alarma actual i relacionades amb possibles situacions de violència masclista, domèstica o qualsevol altra forma de violència sobre menors, persones grans o persones amb discapacitat.

Enllaços complementaris:

https://www.girona.cat/web/shared/admin/docs/c/o/convivenciaveinal-cartell.pdf

https://mossos.gencat.cat/ca/temes/dones/violenciamasclistadomestica_coronavirus/#bloc5

Reial Decret Llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19

El Reial Decret Llei 11/2020, ha entrat en vigor el dia 2 d’abril de 2020 amb la finalitat de regular, entre moltes altres mesures de caràcter social i econòmic, noves mesures per donar suport a aquelles famílies i col·lectius més vulnerables, que davant de la pandèmia i la paralització de l’activitat econòmica, han vist afectats els seus ingressos i en conseqüència, la seva capacitat econòmica per fer front a les despeses derivades de les seves llars.

Als efectes dels arrendaments urbans, la norma serà d’aplicació a dos col·lectius diferenciats, els de caire subjectiu i objectiu. El primer grup afectarà a aquelles persones, arrendatàries, en situació de vulnerabilitat social o econòmica sobrevinguda com a conseqüència del coronavirus, mentre que el segon grup, afectarà a tots aquells contractes de lloguer subscrits a l’empara de la Llei d’arrendaments Urbans.

Suspensió del procediment de desnonament i dels llançaments per a llars vulnerables sense alternativa habitacional.

Un cop s’aixequi l’estat d’alarma, en les tramitacions de procediments de desnonament derivats de contracte d’arrendament, i sempre que la part arrendatària acrediti davant el Jutjat trobar-se en una situació de vulnerabilitat social o econòmica sobrevinguda com a conseqüència dels efectes d’expansió de la COVID- 19 que l’impossibiliti trobar una alternativa habitacional per a ell i per a les persones amb les que convisqui, s’iniciarà una suspensió extraordinària de l’acte de llançament pel temps estrictament necessari atès l’informe dels serveis socials. Si aquest no estigués assenyalat, se suspendrà el termini o la celebració de la vista, per un període màxim de sis mesos des del 2 d’abril.

Pròrroga extraordinària dels contractes de lloguer de vivenda habitual.

Davant dels contractes en els que dins del període comprès des de l’entrada en vigor del Reial Decret 11/2020 (2 d’abril 2020), fins el dia que hagin transcorregut dos mesos des de la finalització de l’estat d’alarma per la gestió de la situació de la Crisis Sanitària ocasionada pel COVID-19, es podran, prèvia sol·licitud de la part arrendatària i posterior aprovació de la part arrendadora, prorrogar de forma extraordinària per un període màxim de 6 mesos. Durant aquesta vigència, es mantindran i s’aplicaran els termes i condicions establerts en el contracte.  Aquest supòsit és aplicable a tots els contractes d’arrendaments d’habitatge habitual, estigui la part arrendatària en una situació de vulnerabilitat o no.

Aplicació automàtica de la moratòria del deute d’arrendament en cas de grans tenedors i empreses (fons d’inversió, entitats bancàries) o entitats públiques d’habitatge.

Quan la persona arrendadora sigui una empresa o entitat pública de vivenda o un gran tenedor i la part arrendatària es trobi en situació de vulnerabilitat econòmica, aquesta i en el termini d’1 mes des de l’entrada en vigor del present decret, podrà sol·licitar, l’aplaçament temporal i extraordinari del pagament de la renda, sempre que aquest aplaçament, condonació total o parcial no s’hagués assolit amb un acord previ i voluntari  a l’entrada en vigor d’aquest decret.

En el cas que l’acord previ no s’hagués produït, i la part arrendatària ho sol·liciti, aportant la documentació relacionada en el Reial Decret, la part arrendadora haurà de comunicar expressament a la part arrendatària, en el termini màxim de 7 dies laborables, la seva decisió, escollint entre les següents alternatives:

1.- Una reducció del 50% de la renda durant el temps que duri l’estat d’alarma decretat pel Govern i les mensualitats següents si aquell termini fos insuficient en relació amb la situació de vulnerabilitat provocada a causa de la COVID-19, amb un màxim en tot cas de quatre mesos.

2.- Una moratòria en el pagament de la renda que s’aplicarà de forma automàtica mentre duri el període d’estat d’alarma i mensualitats següents, si encara dura la situació de vulnerabilitat i amb un màxim de 4 mesos. La part arrendatària, un cop superada aquesta situació procedirà a abonar la quota o quotes no pagades, al llarg d’un període no superior a tres anys, i sempre dins del termini que manqui per la finalització del contracte o qualsevol de les seves pròrrogues. La part arrendadora no podrà imposar cap tipus de penalització i les quantitats ajornades no meritaran cap tipus d’interès.

La part arrendatària, tindrà a la seva disposició segons el programa d’ajudes transitòries de finançament, una línia d’avals promoguda per l’institut de Crèdit Oficial (ICO) sense interessos ni despeses que podran cobrir un període màxim de sis mensualitats de renda, i amb un període de retorn de 6 anys (ampliable fins a 10 anys). Així mateix tindrà accés a un programa per mitigar els efectes del COVID 19, consistent en ajudes de fins a  900 euros al mes i de fins al 100% de la renda o, si escau, de fins al 100% del principal i interessos el préstec que s’hagi subscrit amb el qual s’hagi satisfet el pagament de la renda de l’habitatge habitual.

Modificació de condicions del contracte per arrendadors no considerats grans tenedors, fons d’inversió i ajudes als arrendataris en situació de vulnerabilitat social o econòmica sobrevinguda.

En aquelles situacions on la part arrendadora no és un fons d’inversió o gran tenedor, la part arrendatària (en situació de vulnerabilitat social o econòmica sobrevinguda) podrà sol·licitar-li fins el  proper 2 de maig, l’ajornament temporal i extraordinari en el pagament de la renda, sempre que aquest ajornament o la condonació total o parcial de la mateixa no s’hagués acordat prèviament entre ambdues parts amb caràcter voluntari.

Feta aquesta sol·licitud, la part arrendadora haurà comunicar-li, en el termini màxim de 7 dies laborables, les condicions d’ajornament o de fraccionament ajornat del deute que accepta o, si no, les possibles alternatives que planteja en relació amb les mateixes. Si la persona arrendadora no accepta cap acord sobre l’ajornament i, en qualsevol cas, quan la part arrendatària es trobi en la situació de vulnerabilitat sobrevinguda, aquesta podrà tenir accés al programa d’ajudes transitòries de finançament anteriorment esmentades.

Amb caràcter general, les mesures que preveu el present Reial decret-llei mantenen la vigència fins a un mes després de la fi de la vigència de la declaració de l’estat d’alarma. No obstant l’anterior, aquelles mesures que preveu aquest Reial decret-llei que tenen un termini determinat de durada, s’han de subjectar a aquest.

Definició de conceptes clau:

Gran tenedor i fons d’inversió , entitats bancàries o entitats públiques d’habitatge

Persona física o jurídica que sigui titular de més de deu immobles urbans, excloent garatges i trasters, o una superfície construïda de més de 1.500 m2.

Persones en situació de vulnerabilitat social o econòmica sobrevinguda

Que passin a estar en situació d’atur, expedient de regulació temporal, o hagin vist reduïda la seva jornada per motiu derivats del COVID-19. En cas de ser empresari, caiguda de les seves vendes, o altres circumstàncies similars que suposin una pèrdua substancial d’ingressos.

Que el lloguer, més les despeses i subministraments bàsics, resulti superior o igual a el 35% dels ingressos nets que percebi el conjunt dels membres de la unitat familiar segons els límits i /o expecions establerts en el mateix decret.

Despeses i subministraments bàsics

Estan compresos dins d’aquest grup, el cost dels subministraments d’electricitat, gas, gasoil per a calefacció, aigua corrent, dels serveis de telecomunicació fixa i mòbil, i les possibles contribucions a la comunitat de propietaris, tots ells de l’habitatge habitual que correspongui satisfer a la part arrendatària.

Moratòria en el pagament de les hipoteques en habitatges habituals

Donada l’excepcionalitat del moment, provocada per la pandèmia del  COVID- 19, el Govern Espanyol, s’ha vist obligat a adoptar mesures per pal·liar els efectes econòmics.  Fent ús de les seves competències ha fet efectiu el Real Decret Llei 8/2020, de mesures urgents extraordinàries, decretant la moratòria en el pagament de les quotes de les hipoteques vinculades a la compra de l’habitatge principal / habitual a les famílies que pateixin una reducció en els seus ingressos per fets derivats a aquesta causa.

A aquest efecte, la moratòria en el pagament  de la quota mensual de la hipoteca no significa la condonació dels rebuts durant el període d’excepcionalitat, sinó l’aplaçament del seu pagament.

Una vegada finalitzat l’estat d’alarma o cadascuna de les seves pròrrogues, les quantitats aplaçades es pagaran de forma prorratejada entre les quotes que restin fins al venciment de la hipoteca.

Aquesta mesura és aplicable davant de tots aquells crèdits hipotecaris o préstecs on el deutor es troba en alguna de les següents situacions de debilitat i vulnerabilitat econòmica:

  • Pèrdua del lloc de treball o, en cas de ser empresari, una pèrdua substancial dels ingressos o que hagi de suportar una caiguda de les vendes de més del 40%.
  • Que els ingressos totals de tots els membres de la unitat familiar no superin, en el mes anterior a la sol·licitud de la moratòria, el límit de tres vegades l’IPREM, ampliable en aquells supòsits de persones majors de 65 anys o amb una discapacitat superior al 33%, entre d’altres excepcions.
  • Que la suma de la quota hipotecària, més les despeses i subministraments bàsics de l’habitatge (quota de la comunitat, llum, aigua, gas, telèfon,) siguin superiors al 35% dels ingressos nets familiars.
  • Que, a conseqüència de l’emergència sanitària, la unitat familiar hagi patit una alteració significativa del seu esforç mensual en el pagament de la quota hipotecària.

En darrer lloc, el termini per la seva presentació i sol·licitud  es va obrir el 18 de març i finalitza el 3 de maig de 2020, amb la possibilitat de ser prorrogat si així ho consideren les autoritats governamentals. Aquest tràmit s’ha de realitzar a l’entitat financera amb la que es va signar el préstec o crèdit hipotecari.

Algunes d’aquestes, disposen ja de formularis a les seves pàgines web per presentar i aportar la documentació requerida per l’aprovació de la moratòria, disposant d’un màxim de 15 dies per implementar-la. 

Pla de xoc a l’habitatge

El Govern ha aprovat el Decret llei de mesures urgents per combatre les situacions d’emergència residencial, augmentar el nombre d’habitatges protegits en règim de lloguer i contribuir a la moderació dels preus dels lloguers.

L’habitatge és una de les principals columnes de l’estat del benestar. Els desajustos arran de la crisi i les dinàmiques dels anys posteriors han fet créixer l’esforç que dediquen moltes famílies a pagar el lloguer o la hipoteca. Els resultats de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida per a 2017-2018 publicats per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona manifesten que el 35,8% de la població en règim de lloguer a l’Àrea Metropolitana de Barcelona destina més d’un 40% dels seus ingressos a despeses de l’habitatge. Són xifres que posen de manifest que ni el mercat laboral ni el de l’habitatge donen una resposta adequada a les necessitats d’una part important de la població i interpel·len el Govern a actuar de forma decidida.

Davant aquesta situació urgent, la Generalitat ha impulsat un treball concertat amb els agents socials i polítics per a aprovar el Decret llei per a millorar l’accés a l’habitatge, que es desplega en tres grans àmbits.

En primer lloc, en la lluita contra l’exclusió residencial,elDecret reforça i amplia l’abast del lloguer social obligatori que han d’oferir els grans tenidors a les famílies vulnerables quan estiguin en risc de perdre l’habitatge per processos de desnonament, abastant també els casos en què se’ls acabi el contracte de lloguer, o bé quan portin més de 6 mesos ocupant un habitatge sense títol habilitant. Per ajudar en la gestió dels casos d’emergència, el Decret facilita que es construeixin allotjaments temporals en sòl d’equipaments, o que l’exercici del tanteig i retracte –amb què en només 4 anys la Generalitat ha sumat 3.000 habitatges al seu parc- s’ampliï a tots els municipis del país i s’allargui 6 anys més, fins al 2027. Són totes elles mesures per a facilitar en un termini breu allotjament per a l’emergència habitacional.

En segon, perquè el parc d’habitatge de lloguer social creixi, el Decret llei activa mesures urbanístiques que permetin impulsar les promocions d’habitatge protegit en sòls públics que avui estan sense desenvolupar. I al costat del planejament urbanístic, el creixement del parc de lloguer social també passa per estimular la iniciativa privada perquè faci habitatge protegit de lloguer, oferint, entre altres ajuts, cobertura pública en el cobrament del lloguer. D’altra banda, els nous habitatges de protecció oficial que es construeixin tindran aquesta qualificació de forma indefinida en el temps i es determinarà el seu preu mitjançant un mòdul únic que podrà tenir variacions en funció del lloc, característiques i costos, o la millora dels procediments d’adjudicació.

L’Índex de Referència de Preus del Lloguer, clau

I en tercer lloc, un increment del parc de lloguer social amplia l’oferta disponible i empeny el mercat lliure a la baixa. Però també hi ha altres vies per a aconseguir que els preus del lloguer s’ajustin més a la realitat de la demanda. Per això, el Decret llei preveu mesures que converteixen l’Índex de Referència de Preus del Lloguer en un element nuclear, que va més enllà de la funció informativa per a esdevenir un factor clau en el moment en què el propietari determina la seva proposta de renda mensual: per exemple, si el lloguer establert està per damunt de l’Índex aplicable a l’habitatge, el propietari no podrà rebre ajuts públics vinculats al foment del lloguer.

El Decret aprovat pel Govern representa, doncs, la principal modificació del marc regulador de l’habitatge a Catalunya des de l’aprovació, l’any 2007, de la llei del dret a l’habitatge, posant les bases per a la lluita més eficaç contra l’emergència residencial, l’increment del parc de lloguer assequible, i la contenció dels preus del lloguer.

L’augment del valor cadastral farà pujar l’IBI a 64 municipis gironins l’any vinent

Hisenda ha publicat la nova actualització, que implica una pujada dels valors cadastrals del 3% i 5% a tots els municipis gironins que han sol·licitat la revisió.

Un total de 64 ajuntaments de les comarques gironines, entre ells el de Girona, han sol·licitat al Ministeri d’Hisenda revisar el 2020 els valors cadastrals dels seus immobles urbans, que són els que, sobretot, serveixen per aplicar l’impost sobre béns immobles (IBI). En tots els 64 casos, la revisió implicarà pujades dels valors urbans d’entre el 3% i el 5%, ja que l’última revisió s’havia realitzat abans de 2011.

De fet, la pujada és generalitzada en la majoria dels casos. A Catalunya, 182 de les 184 poblacions que han actualitzat el cadastre l’incrementen un 3% o un 5% segons la data de l’última revisió. Les dues excepcions són Artesa de Lleida i Os de Balaguer, a Lleida, que se’ls farà una correcció a la baixa del 3%, ja que els últims valors cadastrals que van entrar en vigor daten del 2011. A les comarques gironines, a banda de la capital, també revisaran el valor cadastral localitats com Besalú , Begur, Palafrugell, Pals, Sant Feliu de Guíxols, Camprodon, l’Escala, Peralada, Portbou, Port de la Selva, Vilobí d’Onyar, Lloret de Mar i Puigcerdà.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el passat 28 de desembre 2019,  l’ordre del Ministeri d’Hisenda que estableix la relació dels 1.092 municipis de tot Espanya que han sol·licitat revisar els seus valors cadastrals urbans el 2020. Entre aquests hi ha 16 capitals de província, Girona inclosa. Els ajuntaments poden sol·licitar l’actualització dels seus valors sempre que hagin transcorregut almenys cinc anys des de l’entrada en vigor dels últims valors cadastrals. Els ajuntaments que apareixen ara en l’ordre ministerial la van haver de sol·licitar abans del 31 de juliol passat. En dos dels 184 municipis catalans que han sol·licitat la revisió, com Montesquiu (Osona) o Celrà, no s’han revisat els valors des del 1985. Els següents més antics, de 1986, són els de Cercs (Berguedà), Guardiola de Berguedà, Palafolls (Maresme), Besalú, Caldes de Malavella, Puigcerdà i Torroella de Montgrí i Corçà. D’acord amb els coeficients publicats al BOE, els municipis amb uns valors cadastrals més antics (entre 1984 i 1988) els hauran de pujar el 5%.

Una pujada dels valors cadastrals implica un augment de la base imposable sobre la qual cada ajuntament aplica el seu impost sobre béns immobles (IBI). Si puja el valor cadastral puja l’IBI, tret que l’ajuntament decideixi neutralitzar d’alguna manera aquest efecte reduint el tipus impositiu (percentatge) que s’aplica sobre la base imposable per evitar l’increment del que paguen els propietaris. A la inversa, si baixa el valor cadastral, el normal és que baixi l’IBI, tret que es modifiqui a l’alça el tipus impositiu que s’aplica. En tot cas, els possibles efectes no es noten l’any en què es realitza l’actualització cadastral, sinó dos exercicis després.

El BOE també publica el reial decret llei de mesures en matèria tributària, cadastral i de Seguretat Social que estableix quant hauran de pujar o baixar els nous valors cadastrals el 2020 en funció de l’últim any en què es van revisar. Per als 78 municipis espanyols que ara sol·liciten l’actualització d’uns valors l’última revisió dels quals es va realitzar entre 1984 i 1988 el reial decret preveu un coeficient d’actualització d’1,05 que implica una pujada del 5%. Per als 927 municipis que se situen en l’interval entre 1989 i el 2003, es preveu un coeficient d’1,03 (pujada del 3%) i per als 87 ajuntaments que van fer la revisió per última vegada entre el 2011 i el 2013, el coeficient és 0,97, que implica una reducció del 3%.

Els lloguers pugen fins a un 4% a Girona durant el darrer mig any

Els preus dels lloguers han pujat fins a un 4% a la ciutat de Girona el darrer mig any, i un pis de dues habitacions costa ara 618 euros de mitjana. La crescuda es deu, segons expliquen els promotors i el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API), a la poca oferta i la forta demanda que hi ha a la ciutat. Una tendència que es repeteix en altres localitats importants de la demarcació com Olot o Figueres, on també incrementen prop d’un 4% o Banyoles, on la crescuda és d’un 8% en els habitatges de dues habitacions. L’estudi també conclou que els preus de l’obra nova a la ciutat estan arribant “als màxims”. En canvi, pel que fa als habitatges de segona mà, s’està arribant a “l’estabilització” i a un ajust de preus.

Llogar un pis a Girona continua sent complicat. I és que el preu mitjà d’un habitatge de dues habitacions s’ha incrementat un 4,39% des de l’abril, quan el col·legi d’API i els promotors van assegurar que “havien tocat sostre”. Aleshores, els lloguers se situaven per sota dels 600 euros, ara en canvi, costen de mitjana 618. Un increment que també es registra en els domicilis amb tres habitacions que ja freguen els 730 euros. En els de quatre, per contra, la pujada és gairebé imperceptible un 0’8%.

Uns increments que també s’estenen a d’altres localitats importants de la demarcació. En concret, a Palamós que se situa com la localitat més cara després de Girona en pisos de dues habitacions. Aquí , segons l’estudi semestral d’API i promotors, la crescuda és d’un 5,29% més que fa sis mesos i llogar un pis d’aquestes característiques costa 537 euros de mitjana.

On la pujada és més destacada és a Banyoles. La capital del Pla de l’Estany ha vist com els lloguers s’incrementaven un 8% en els habitatges més petits i fins a 11% en els més grans. Per contra, les baixades són tímides i amb prou feines arriben al 2% en el millor dels casos en funció del tipus de pis, i la localitat.

Els motius d’aquest increment de preus continuen sent la forta demanda que hi ha en un mercat amb una oferta “escassa”. API i promotors coincideixen, però, en que els nivells de renda i de capacitat econòmica de les famílies estan fixant una “limitació de preus del mercat”. Tot i això, reconeixen la tendència alcista en el lloguer, malgrat que a l’abril van assegurar que s’havia “tocat sostre”.

Per tot plegat, l’estudi demana que “s’actuï” per incrementar l’habitatge social per a aquelles persones que tenen dificultats econòmiques. També reclama que es prenguin mesures de les institucions per dotar de “seguretat jurídica” als propietaris, i així incentivar l’oferta.

Preus “màxims” en l’obra nova i estabilitat en segona mà

Pel què fa a la nova construcció es constata que els preus han arribat a uns nivells “màxims”, i en bona part dels casos s’han produït baixades significatives. Amb tot, promotors i API destaquen el fet que més enllà de ciutats com Girona o Olot “on encara se’n pot fer” a la resta de poblacions hi ha una “baixa producció” d’habitatges fet que pot generar grans diferències en només sis mesos.

A la capital del Gironès el preu per metre quadrat se situa actualment en 3.935 euros a la zona 1, o el que és al mateix al centre de la ciutat. Això significa una baixada en relació a l’abril on s’enfilava més enllà dels 4.200 euros. Una caiguda que es manté en la resta de zones de la ciutat fins a la 4, les més perifèriques, com Santa Eugènia.

On destaca més la baixada és, però, en poblacions de costa. Especialment rellevant és el cas de Lloret de Mar (Selva) on el metre quadrat ha caigut més de 1.100 euros en només un any, i se situa en 3.000 euros al centre de la ciutat. Cal tenir en compte que es tracta d’una localitat amb baixa producció.

Una altra opció són els habitatges de segona mà que, llevat d’algunes excepcions, s’estan estabilitzant i, segons els API i promotors, estan “en una fase final del període de recuperació de la crisi immobiliària”. Una de les particularitats, és la poca variació en relació a fa sis mesos, malgrat que hi ha hagut una lleugera tendència alcista respecte l’octubre de l’any passat en totes les poblacions a banda de Blanes i Lloret de Mar.

La Comunitat vol fer obres. Per on ha de començar?

Les reformes i rehabilitacions en edificis i habitatges són molt freqüents. Sabem que no és fàcil portar a terme una obra i menys si aquesta és de certa envergadura. Per una banda, la dificultat que suposa identificar el problema i per l’altra, la quantitat de tràmits que poden dificultar prendre una decisió.

Moltes vegades no sabem per on començar, tenim una idea i no sabem posar-la en pràctica, o pot haver-hi més d’una solució i no sabem valorar els pros i contres, i tenim el perill com diu el refrany de “començar la casa pel teulat”.

Per tal de facilitar aquesta tasca i que les obres no suposin un mal de cap i es facin amb les màximes garanties, sense ensurts, a continuació donem 5 consells  importants.

1. Contacta amb un professional.

El primer que farem serà contactar amb un o més professionals (arquitecte tècnic o arquitecte). Informeu-vos primer dels serveis que ofereixen, mireu algun treball/projecte similar realitzat, pregunteu —si és el cas— el grau de satisfacció. Tot plegat ens donarà una idea per determinar quin serà el tècnic de l’obra.

2. Deixa’t assessorar.

A partir d’aquest moment sou un binomi, confia en ell. Deixa’t assessorar. Explica-l’hi convenientment quin és el tipus d’obra que voleu fer, les vostres necessitats, amb quins recursos econòmics compta la Comunitat, etc.

En funció del tipus d’obra és molt important fer una inspecció prèvia que permeti saber si hi ha patologies o vicis a tenir en compte, si apareixen obres no previstes inicialment i quines d’aquestes s’han de realitzar per garantir-ne la seguretat.

El tècnic identificarà el problema i podrà determinar la millor solució, o si és el cas proposar-ne d’alternatives. També ens podrà recomanar materials.

Arribats a aquest punt, és el moment que el tècnic s’informi de la viabilitat del projecte a nivell de municipal, quins són els tràmits administratius: normativa i condicionants tècnics, permisos i llicències necessaris, subvencions. No cal donar res per suposat.

3. Definir bé les obres.

Sovint les obres són motiu per millorar altres aspectes dels habitatges relacionats amb la accessibilitat, millora de l’eficiència energètica i envolupant dels edificis, incorporació d’aïllaments en façanes o cobertes, etc.

El tècnic serà l’encarregat de proposar-nos i definir amb la màxima concreció possible l’abast de l’obra amb plànols, detall, estimació del cost. D’aquesta manera ens evitarem imprevistos, que la planificació s’allargui en el temps o que els costos superin amb escreix els inicialment previstos.

4. Ajustar bé el pressupost.

Concretada la solució final, ara és l’hora de fer una valoració detallada de tots el treballs necessaris. El tècnic serà qui s’encarregui de fer una relació exhaustiva dels treballs, qualitats i quantitats; és el que s’anomena amidaments.

Caldrà demanar almenys tres o quatre ofertes/pressupostos als industrials per poder comparar-les i verificar que tots han comptat el mateix. Aquest és segurament l’aspecte que més preocupa quan comencem les obres:  Què ens costarà?

Hem de ser realistes. Si el tècnic o la comunitat coneixen els industrials que ho han valorat, també saben com treballen i quin serà el resultat final.  Moltes vegades la oferta més econòmica no és la més avantatjosa.

Escollit el contractista, és molt convenient tenir un contracte d’obra signat.

5. Inici de les obres, seguiment i participació.

Una vegada sabem qui ens farà les obres i amb els permisos o llicència d’obres ja concedits, és el moment de donar inici a les obres. Caldrà avisar amb temps als veïns perquè siguin coneixedors que durant un període de temps hauran de conviure amb uns elements “estranys” com són el soroll, pols, certa incomoditat, etc.

Tot i que l’execució de les obres les portarà el tècnic competent  i aquest estarà pendent del seu desenvolupament i incidències, convé que la comunitat designi un interlocutor o bé creï una comissió d’obres formada per l’ Administrador, el President i un vocal, si s’escau,  que seran part activa del procés i mitjançat la que es canalitzaran els dubtes i/o suggeriments.

En conclusió, al engegar una obra,  és molt important escollir bons professionals —tècnics i industrials— que seran la garantia d’un treball ben acabat, cuidant fins als detalls més petits.

Com estalviar en la factura d’aigua

El consum d’aigua s’ha triplicat en el segle XX. Un continu creixement de la població, la pobresa hídrica, una mala gestió, instal·lacions deficients i obsoletes son la causa del problema de l’aigua a nivell mundial.

D’aquí que cada vegada més som els que prenem consciència d’estratègies per l’estalvi. Podem reduir la despesa d’aigua en un 40% fent un bon us.

Si volem fer obres a casa haurem de considerar les instal·lacions amb un disseny eficient, la ergonomia d’us, facilitat pel manteniment.

Instal·lacions: Si el nostre habitatge és aïllat les aigües grises —dutxes, lavabos, plujanes — es poden reutilitzar en els inodors, reg del jardí, suposant un estalvi molt important al voltant el 30%.

Aixetes de baix flux: Consumeixen uns 67 litres per minut. És una bona alternativa per tenir un consum reduït en lavabos, bidets, dutxes. A més podem instal·lar airejadors o sensors de moviment suposant un 30% d’estalvi.

Sanitaris d’alta eficiència: consumeixen 6 litres o menys per descàrrega. Signifiquen un estalvi sobre el 20%.  El segell “Water Sense” identifica els sanitaris d’alt rendiment.

Electrodomèstics d’alta eficiència energètica com rentadores o rentavaixelles. Ara tots porten l’etiqueta energètica que els identifica. Avui en dia els aparells solen ser un 30% més eficients. (etiqueta A+++, A++)

A continuació donem un quadre amb accions per estalviar aigua. Esperem què us sigui d’utilitat.

Taula Estalvi Aigua/Gruptas