El Govern Espanyol ajorna la data final per completar el Segon Dividend Digital

El Govern Espanyol ha comunicat a la Comissió Europea la necessitat d’ajornar les següents fases del segon dividend digital a causa de la situació d’excepcionalitat que es viu a conseqüència del COVID-19.

El Segon Dividend Digital és el procés pel que es canvien les freqüències assignades als canals de televisió en la banda de 700MHz amb la finalitat de deixar-la lliure per a ser utilitzada per a desplegar les futures xarxes 5G i estava previst que finalitzés el pròxim 30 de juny.

La subhasta de 700MHz s’ajorna també amb la finalitat de facilitar l’esforç addicional que estan realitzant les operadores de telecomunicacions, enfocades a mantenir la connectivitat de les empreses i les persones en aquest moment d’emergència sanitària

30 de març de 2020.- El Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital ha comunicat a la Comissió Europea que, a causa de la situació excepcional derivada de la pandèmia del COVID-19, ha decidit ajornar la data per a l’alliberament de la banda de 700 MHz, procés conegut com a Segon Dividend Digital.

Aquest procés consisteix en canviar les freqüències assignades als canals de televisió en la banda de 700MHz amb la finalitat d’utilitzar-les per a desplegar les futures xarxes 5G, es realitza segons mandat de la Unió Europea (Decisió 2017/899 del Parlament Europeu i del Consell), i tenia com a data límit per a la seva execució el 30 de juny de 2020. No obstant això, la pròpia Decisió ja preveia la possibilitat que es pogués ajornar la data límit per certs motius com la força major, com és el cas actual.

En la comunicació a la Comissió Europea s’explica que la nova data es determinarà en funció de quan finalitzin les mesures de contenció adoptades per a fer front al COVID-19. En tot cas, s’assenyala que serà el termini mínim imprescindible per a completar el procés.

A conseqüència d’aquest ajornament, els operadors de telecomunicacions no podran tenir a la seva disposició en la data prevista la banda de freqüències de 700 MHz per al desplegament de serveis 5G. Els operadors estan realitzant un esforç addicional per a afrontar la crisi ocasionada pel COVID-19 i mantenir a les persones i les empreses connectades, per la qual cosa també s’ha decidit ajornar la licitació de la banda de 700 MHz. L’ajornament de les licitacions de bandes de freqüències per a serveis 5G és una decisió adoptada en els últims dies per altres països de la Unió Europea, com França, Àustria i Portugal.

Des que es va declarar l’estat d’alarma, el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital ha donat instruccions de mantenir, sempre que se salvaguardi la salut dels treballadors, l’execució de les actuacions del procés.

També s’ha decidit mantenir les emissions en ‘’simulcast’’ (emissió simultània a través de les freqüències nova i antiga), suspendre les actuacions de canvis directes de canal radioelèctric i mantenir en les instal·lacions col·lectives de recepció de TV l’equipament dels canals radioelèctrics que s’abandonen, tot això amb la finalitat de garantir, en aquest moment d’emergència sanitària, la recepció del servei de televisió digital terrestre als ciutadans.

La decisió de l’ajornament, que no és una suspensió, es pren després de constatar que les mesures de restricció de la mobilitat inevitablement estan ocasionant retards en la planificació original que impedeixen finalitzar el procés abans del 30 de juny.

Moratòria en el pagament de les hipoteques en habitatges habituals

Donada l’excepcionalitat del moment, provocada per la pandèmia del  COVID- 19, el Govern Espanyol, s’ha vist obligat a adoptar mesures per pal·liar els efectes econòmics.  Fent ús de les seves competències ha fet efectiu el Real Decret Llei 8/2020, de mesures urgents extraordinàries, decretant la moratòria en el pagament de les quotes de les hipoteques vinculades a la compra de l’habitatge principal / habitual a les famílies que pateixin una reducció en els seus ingressos per fets derivats a aquesta causa.

A aquest efecte, la moratòria en el pagament  de la quota mensual de la hipoteca no significa la condonació dels rebuts durant el període d’excepcionalitat, sinó l’aplaçament del seu pagament.

Una vegada finalitzat l’estat d’alarma o cadascuna de les seves pròrrogues, les quantitats aplaçades es pagaran de forma prorratejada entre les quotes que restin fins al venciment de la hipoteca.

Aquesta mesura és aplicable davant de tots aquells crèdits hipotecaris o préstecs on el deutor es troba en alguna de les següents situacions de debilitat i vulnerabilitat econòmica:

  • Pèrdua del lloc de treball o, en cas de ser empresari, una pèrdua substancial dels ingressos o que hagi de suportar una caiguda de les vendes de més del 40%.
  • Que els ingressos totals de tots els membres de la unitat familiar no superin, en el mes anterior a la sol·licitud de la moratòria, el límit de tres vegades l’IPREM, ampliable en aquells supòsits de persones majors de 65 anys o amb una discapacitat superior al 33%, entre d’altres excepcions.
  • Que la suma de la quota hipotecària, més les despeses i subministraments bàsics de l’habitatge (quota de la comunitat, llum, aigua, gas, telèfon,) siguin superiors al 35% dels ingressos nets familiars.
  • Que, a conseqüència de l’emergència sanitària, la unitat familiar hagi patit una alteració significativa del seu esforç mensual en el pagament de la quota hipotecària.

En darrer lloc, el termini per la seva presentació i sol·licitud  es va obrir el 18 de març i finalitza el 3 de maig de 2020, amb la possibilitat de ser prorrogat si així ho consideren les autoritats governamentals. Aquest tràmit s’ha de realitzar a l’entitat financera amb la que es va signar el préstec o crèdit hipotecari.

Algunes d’aquestes, disposen ja de formularis a les seves pàgines web per presentar i aportar la documentació requerida per l’aprovació de la moratòria, disposant d’un màxim de 15 dies per implementar-la. 

Els contractes d’arrendament de local de negoci davant de l’estat d’alarma decretat pel COVID-19

Des de que el passat 17 de març el Govern d’Espanya va decretar l’estat d’alarma com a conseqüència de la propagació del COVID-19, molts són els dubtes que han sorgit a tots els ciutadans especialment en relació a les obligacions de caràcter econòmic a les que venen obligats a complir per diversos contractes.

De les majors preocupacions que han aparegut, són les corresponents als contractes d’arrendament de local de negoci, especialment per aquells negocis que han vingut obligats a tancar la seva activitat (restaurants, cafeteries, etc.). Es plantegen dubtes com els de si segueix vigent l’obligació de pagament de la renda.

En aquest sentit, l’arrendatari d’un local de negoci destinat a un comerç que té prohibida per decret la seva obertura, té com a obligació essencial davant de l’arrendador el pagament de la renda pactada. Es tracta doncs, d’una obligació dinerària que no resulta impossible de complir. En aquests contractes succeeix que l’arrendador si que compleix plenament amb la seva obligació (respecta la possessió, ús i gaudi de l’arrendatari del local), motiu pel qual no seria raonable traslladar a l’arrendador les conseqüències de la impossibilitat de l’obertura o imposar-li una suspensió del contracte.

Les autoritats han prohibit l’obertura dels locals al públic, però no pas la possessió i ocupació del local per part dels arrendataris. Per tant, ens trobaríem davant la clàusula rebus sic stantibus: clàusula que fa referència a un principi del Dret en virtut del qual s’entén que qualsevol alteració substancial de les estipulacions contractuals, pot donar lloc a la modificació de les mateixes. 

En base a la clàusula rebus sic stantibus, caldrà valorar, cas per cas, si la impossibilitat d’obertura del local al públic durant un temps determinat representa un fet de tal importància que altera les bases del negoci de tal forma que frustra o fa inassolible l’objectiu econòmic que dóna sentit al contracte; tenint en compte també que es produeix un fort desequilibri entre les prestacions. A més, el fet de no poder obrir el local al públic no és un risc inherent a aquests tipus de contractes i per tant, que hagi de suportar sense observacions l’arrendatari, si no que és un fet excepcional decretat per l’estat d’alarma actual, així com tampoc és un fet contemplat al propi contracte.

No obstant, el que no convindria és que l’arrendatari decidís unilateralment no pagar la renda pactada o fer un pagament inferior, ja que davant d’això, l’arrendador quedaria facultat per interposar la corresponent demanda de desnonament per manca de pagament. Per tot, en relació a l’aplicació de la clàusula rebus sic stantibus o de fixar la modificació dels contractes serà molt important la casuística concreta del cas. Seran factors determinants, entre d’altres, la durada de la prohibició de l’obertura, si l’arrendatari s’ha vist greument perjudicat en els seus ingressos o no per aquesta prohibició d’obrir el local, i l’abast dels perjudicis patits, les possibilitats de recuperar els ingressos una vegada finalitzi la prohibició d’obrir al públic, etc.

 El problema però dels contractes d’arrendament i la doctrina de la clàusula rebus sic stantibus és que aquesta no és d’aplicació unilateral i, en cas de disconformitat entre les parts, necessitarem una resolució judicial que solucioni el conflicte.

Pla de xoc a l’habitatge

El Govern ha aprovat el Decret llei de mesures urgents per combatre les situacions d’emergència residencial, augmentar el nombre d’habitatges protegits en règim de lloguer i contribuir a la moderació dels preus dels lloguers.

L’habitatge és una de les principals columnes de l’estat del benestar. Els desajustos arran de la crisi i les dinàmiques dels anys posteriors han fet créixer l’esforç que dediquen moltes famílies a pagar el lloguer o la hipoteca. Els resultats de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida per a 2017-2018 publicats per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona manifesten que el 35,8% de la població en règim de lloguer a l’Àrea Metropolitana de Barcelona destina més d’un 40% dels seus ingressos a despeses de l’habitatge. Són xifres que posen de manifest que ni el mercat laboral ni el de l’habitatge donen una resposta adequada a les necessitats d’una part important de la població i interpel·len el Govern a actuar de forma decidida.

Davant aquesta situació urgent, la Generalitat ha impulsat un treball concertat amb els agents socials i polítics per a aprovar el Decret llei per a millorar l’accés a l’habitatge, que es desplega en tres grans àmbits.

En primer lloc, en la lluita contra l’exclusió residencial,elDecret reforça i amplia l’abast del lloguer social obligatori que han d’oferir els grans tenidors a les famílies vulnerables quan estiguin en risc de perdre l’habitatge per processos de desnonament, abastant també els casos en què se’ls acabi el contracte de lloguer, o bé quan portin més de 6 mesos ocupant un habitatge sense títol habilitant. Per ajudar en la gestió dels casos d’emergència, el Decret facilita que es construeixin allotjaments temporals en sòl d’equipaments, o que l’exercici del tanteig i retracte –amb què en només 4 anys la Generalitat ha sumat 3.000 habitatges al seu parc- s’ampliï a tots els municipis del país i s’allargui 6 anys més, fins al 2027. Són totes elles mesures per a facilitar en un termini breu allotjament per a l’emergència habitacional.

En segon, perquè el parc d’habitatge de lloguer social creixi, el Decret llei activa mesures urbanístiques que permetin impulsar les promocions d’habitatge protegit en sòls públics que avui estan sense desenvolupar. I al costat del planejament urbanístic, el creixement del parc de lloguer social també passa per estimular la iniciativa privada perquè faci habitatge protegit de lloguer, oferint, entre altres ajuts, cobertura pública en el cobrament del lloguer. D’altra banda, els nous habitatges de protecció oficial que es construeixin tindran aquesta qualificació de forma indefinida en el temps i es determinarà el seu preu mitjançant un mòdul únic que podrà tenir variacions en funció del lloc, característiques i costos, o la millora dels procediments d’adjudicació.

L’Índex de Referència de Preus del Lloguer, clau

I en tercer lloc, un increment del parc de lloguer social amplia l’oferta disponible i empeny el mercat lliure a la baixa. Però també hi ha altres vies per a aconseguir que els preus del lloguer s’ajustin més a la realitat de la demanda. Per això, el Decret llei preveu mesures que converteixen l’Índex de Referència de Preus del Lloguer en un element nuclear, que va més enllà de la funció informativa per a esdevenir un factor clau en el moment en què el propietari determina la seva proposta de renda mensual: per exemple, si el lloguer establert està per damunt de l’Índex aplicable a l’habitatge, el propietari no podrà rebre ajuts públics vinculats al foment del lloguer.

El Decret aprovat pel Govern representa, doncs, la principal modificació del marc regulador de l’habitatge a Catalunya des de l’aprovació, l’any 2007, de la llei del dret a l’habitatge, posant les bases per a la lluita més eficaç contra l’emergència residencial, l’increment del parc de lloguer assequible, i la contenció dels preus del lloguer.

L’augment del valor cadastral farà pujar l’IBI a 64 municipis gironins l’any vinent

Hisenda ha publicat la nova actualització, que implica una pujada dels valors cadastrals del 3% i 5% a tots els municipis gironins que han sol·licitat la revisió.

Un total de 64 ajuntaments de les comarques gironines, entre ells el de Girona, han sol·licitat al Ministeri d’Hisenda revisar el 2020 els valors cadastrals dels seus immobles urbans, que són els que, sobretot, serveixen per aplicar l’impost sobre béns immobles (IBI). En tots els 64 casos, la revisió implicarà pujades dels valors urbans d’entre el 3% i el 5%, ja que l’última revisió s’havia realitzat abans de 2011.

De fet, la pujada és generalitzada en la majoria dels casos. A Catalunya, 182 de les 184 poblacions que han actualitzat el cadastre l’incrementen un 3% o un 5% segons la data de l’última revisió. Les dues excepcions són Artesa de Lleida i Os de Balaguer, a Lleida, que se’ls farà una correcció a la baixa del 3%, ja que els últims valors cadastrals que van entrar en vigor daten del 2011. A les comarques gironines, a banda de la capital, també revisaran el valor cadastral localitats com Besalú , Begur, Palafrugell, Pals, Sant Feliu de Guíxols, Camprodon, l’Escala, Peralada, Portbou, Port de la Selva, Vilobí d’Onyar, Lloret de Mar i Puigcerdà.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el passat 28 de desembre 2019,  l’ordre del Ministeri d’Hisenda que estableix la relació dels 1.092 municipis de tot Espanya que han sol·licitat revisar els seus valors cadastrals urbans el 2020. Entre aquests hi ha 16 capitals de província, Girona inclosa. Els ajuntaments poden sol·licitar l’actualització dels seus valors sempre que hagin transcorregut almenys cinc anys des de l’entrada en vigor dels últims valors cadastrals. Els ajuntaments que apareixen ara en l’ordre ministerial la van haver de sol·licitar abans del 31 de juliol passat. En dos dels 184 municipis catalans que han sol·licitat la revisió, com Montesquiu (Osona) o Celrà, no s’han revisat els valors des del 1985. Els següents més antics, de 1986, són els de Cercs (Berguedà), Guardiola de Berguedà, Palafolls (Maresme), Besalú, Caldes de Malavella, Puigcerdà i Torroella de Montgrí i Corçà. D’acord amb els coeficients publicats al BOE, els municipis amb uns valors cadastrals més antics (entre 1984 i 1988) els hauran de pujar el 5%.

Una pujada dels valors cadastrals implica un augment de la base imposable sobre la qual cada ajuntament aplica el seu impost sobre béns immobles (IBI). Si puja el valor cadastral puja l’IBI, tret que l’ajuntament decideixi neutralitzar d’alguna manera aquest efecte reduint el tipus impositiu (percentatge) que s’aplica sobre la base imposable per evitar l’increment del que paguen els propietaris. A la inversa, si baixa el valor cadastral, el normal és que baixi l’IBI, tret que es modifiqui a l’alça el tipus impositiu que s’aplica. En tot cas, els possibles efectes no es noten l’any en què es realitza l’actualització cadastral, sinó dos exercicis després.

El BOE també publica el reial decret llei de mesures en matèria tributària, cadastral i de Seguretat Social que estableix quant hauran de pujar o baixar els nous valors cadastrals el 2020 en funció de l’últim any en què es van revisar. Per als 78 municipis espanyols que ara sol·liciten l’actualització d’uns valors l’última revisió dels quals es va realitzar entre 1984 i 1988 el reial decret preveu un coeficient d’actualització d’1,05 que implica una pujada del 5%. Per als 927 municipis que se situen en l’interval entre 1989 i el 2003, es preveu un coeficient d’1,03 (pujada del 3%) i per als 87 ajuntaments que van fer la revisió per última vegada entre el 2011 i el 2013, el coeficient és 0,97, que implica una reducció del 3%.

Els lloguers pugen fins a un 4% a Girona durant el darrer mig any

Els preus dels lloguers han pujat fins a un 4% a la ciutat de Girona el darrer mig any, i un pis de dues habitacions costa ara 618 euros de mitjana. La crescuda es deu, segons expliquen els promotors i el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API), a la poca oferta i la forta demanda que hi ha a la ciutat. Una tendència que es repeteix en altres localitats importants de la demarcació com Olot o Figueres, on també incrementen prop d’un 4% o Banyoles, on la crescuda és d’un 8% en els habitatges de dues habitacions. L’estudi també conclou que els preus de l’obra nova a la ciutat estan arribant “als màxims”. En canvi, pel que fa als habitatges de segona mà, s’està arribant a “l’estabilització” i a un ajust de preus.

Llogar un pis a Girona continua sent complicat. I és que el preu mitjà d’un habitatge de dues habitacions s’ha incrementat un 4,39% des de l’abril, quan el col·legi d’API i els promotors van assegurar que “havien tocat sostre”. Aleshores, els lloguers se situaven per sota dels 600 euros, ara en canvi, costen de mitjana 618. Un increment que també es registra en els domicilis amb tres habitacions que ja freguen els 730 euros. En els de quatre, per contra, la pujada és gairebé imperceptible un 0’8%.

Uns increments que també s’estenen a d’altres localitats importants de la demarcació. En concret, a Palamós que se situa com la localitat més cara després de Girona en pisos de dues habitacions. Aquí , segons l’estudi semestral d’API i promotors, la crescuda és d’un 5,29% més que fa sis mesos i llogar un pis d’aquestes característiques costa 537 euros de mitjana.

On la pujada és més destacada és a Banyoles. La capital del Pla de l’Estany ha vist com els lloguers s’incrementaven un 8% en els habitatges més petits i fins a 11% en els més grans. Per contra, les baixades són tímides i amb prou feines arriben al 2% en el millor dels casos en funció del tipus de pis, i la localitat.

Els motius d’aquest increment de preus continuen sent la forta demanda que hi ha en un mercat amb una oferta “escassa”. API i promotors coincideixen, però, en que els nivells de renda i de capacitat econòmica de les famílies estan fixant una “limitació de preus del mercat”. Tot i això, reconeixen la tendència alcista en el lloguer, malgrat que a l’abril van assegurar que s’havia “tocat sostre”.

Per tot plegat, l’estudi demana que “s’actuï” per incrementar l’habitatge social per a aquelles persones que tenen dificultats econòmiques. També reclama que es prenguin mesures de les institucions per dotar de “seguretat jurídica” als propietaris, i així incentivar l’oferta.

Preus “màxims” en l’obra nova i estabilitat en segona mà

Pel què fa a la nova construcció es constata que els preus han arribat a uns nivells “màxims”, i en bona part dels casos s’han produït baixades significatives. Amb tot, promotors i API destaquen el fet que més enllà de ciutats com Girona o Olot “on encara se’n pot fer” a la resta de poblacions hi ha una “baixa producció” d’habitatges fet que pot generar grans diferències en només sis mesos.

A la capital del Gironès el preu per metre quadrat se situa actualment en 3.935 euros a la zona 1, o el que és al mateix al centre de la ciutat. Això significa una baixada en relació a l’abril on s’enfilava més enllà dels 4.200 euros. Una caiguda que es manté en la resta de zones de la ciutat fins a la 4, les més perifèriques, com Santa Eugènia.

On destaca més la baixada és, però, en poblacions de costa. Especialment rellevant és el cas de Lloret de Mar (Selva) on el metre quadrat ha caigut més de 1.100 euros en només un any, i se situa en 3.000 euros al centre de la ciutat. Cal tenir en compte que es tracta d’una localitat amb baixa producció.

Una altra opció són els habitatges de segona mà que, llevat d’algunes excepcions, s’estan estabilitzant i, segons els API i promotors, estan “en una fase final del període de recuperació de la crisi immobiliària”. Una de les particularitats, és la poca variació en relació a fa sis mesos, malgrat que hi ha hagut una lleugera tendència alcista respecte l’octubre de l’any passat en totes les poblacions a banda de Blanes i Lloret de Mar.

Grup Tas celebra 30 anys administrant comunitats

Eficiència, transparència i innovació són els valors que han acompanyat Grup Tas al llarg dels seus 30 anys treballant dins el sector immobiliari, i concretament en l’administració de finques. Una empresa que amb els anys s’ha reinventat sumant-se a l’era tecnològica.

L’aposta tecnològica i digital del grup es remunta a l’inici de la crisi econòmica, el 2007. En aquells moments, el grup va decidir fer un gir i apostar pel món tecnològic. Grup Tas es va obrir al món digital amb la pàgina web amb una àrea privada pels clients i industrials que treballen per les Comunitats. Una eina que va més enllà de plasmar el logo i el llistat de serveis que ofereixen i que permet interactuar recíprocament.

Amb la voluntat d’apropar-se encara més als seus clients i continuar amb l’aposta dels canvis tecnològics, Grup Tas va decidir l’any passat, després de dos anys treballant en el projecte, llançar una aplicació pròpia per facilitar la comunicació amb els clients.

Aquesta aplicació permet als usuaris estar al dia de tots els assumptes relacionats amb la Comunitat, des de rebre les convocatòries i actes de les reunions fins a tot tipus de notificacions i comunicacions. Un altre dels grans avantatges que permet l’app de Grup Tas, és poder notificar una incidència en temps real. Si la porta del garatge no funciona o la llum de l’ascensor s’ha fos, el propietari pot notificar l’avaria al moment a través de l’aplicació, amb l’opció d’adjuntar una imatge o qualsevol observació. Des de Grup Tas es gestionarà la incidència, que a partir d’aquest moment, serà visible per tots els usuaris d’aquella Comunitat que tinguin descarregada l’aplicació, podent alhora comentar la incidència ampliant la informació.
La gestió online de la Comunitat a través del mòbil atorga una total autonomia als propietaris per poder realitzar els tràmits de la Comunitat, quan es vol, des d’on es vol, les 24 hores i els 365 dies de l’any.

Des de la pròpia aplicació es pot accedir a l’àrea privada de clients de la web disposant així de tota la informació de la Comunitat amb un sol clic. I és que l’aposta de la creació de l’aplicació va lligada a una voluntat del grup de canviar la percepció que té la societat de l’Administrador de finques>>expliquen des de Grup Tas.
Ara, el següent pas serà obrir l’aplicació a la compra, venda i lloguer d’immobles.