El Govern Espanyol ajorna la data final per completar el Segon Dividend Digital

El Govern Espanyol ha comunicat a la Comissió Europea la necessitat d’ajornar les següents fases del segon dividend digital a causa de la situació d’excepcionalitat que es viu a conseqüència del COVID-19.

El Segon Dividend Digital és el procés pel que es canvien les freqüències assignades als canals de televisió en la banda de 700MHz amb la finalitat de deixar-la lliure per a ser utilitzada per a desplegar les futures xarxes 5G i estava previst que finalitzés el pròxim 30 de juny.

La subhasta de 700MHz s’ajorna també amb la finalitat de facilitar l’esforç addicional que estan realitzant les operadores de telecomunicacions, enfocades a mantenir la connectivitat de les empreses i les persones en aquest moment d’emergència sanitària

30 de març de 2020.- El Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital ha comunicat a la Comissió Europea que, a causa de la situació excepcional derivada de la pandèmia del COVID-19, ha decidit ajornar la data per a l’alliberament de la banda de 700 MHz, procés conegut com a Segon Dividend Digital.

Aquest procés consisteix en canviar les freqüències assignades als canals de televisió en la banda de 700MHz amb la finalitat d’utilitzar-les per a desplegar les futures xarxes 5G, es realitza segons mandat de la Unió Europea (Decisió 2017/899 del Parlament Europeu i del Consell), i tenia com a data límit per a la seva execució el 30 de juny de 2020. No obstant això, la pròpia Decisió ja preveia la possibilitat que es pogués ajornar la data límit per certs motius com la força major, com és el cas actual.

En la comunicació a la Comissió Europea s’explica que la nova data es determinarà en funció de quan finalitzin les mesures de contenció adoptades per a fer front al COVID-19. En tot cas, s’assenyala que serà el termini mínim imprescindible per a completar el procés.

A conseqüència d’aquest ajornament, els operadors de telecomunicacions no podran tenir a la seva disposició en la data prevista la banda de freqüències de 700 MHz per al desplegament de serveis 5G. Els operadors estan realitzant un esforç addicional per a afrontar la crisi ocasionada pel COVID-19 i mantenir a les persones i les empreses connectades, per la qual cosa també s’ha decidit ajornar la licitació de la banda de 700 MHz. L’ajornament de les licitacions de bandes de freqüències per a serveis 5G és una decisió adoptada en els últims dies per altres països de la Unió Europea, com França, Àustria i Portugal.

Des que es va declarar l’estat d’alarma, el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital ha donat instruccions de mantenir, sempre que se salvaguardi la salut dels treballadors, l’execució de les actuacions del procés.

També s’ha decidit mantenir les emissions en ‘’simulcast’’ (emissió simultània a través de les freqüències nova i antiga), suspendre les actuacions de canvis directes de canal radioelèctric i mantenir en les instal·lacions col·lectives de recepció de TV l’equipament dels canals radioelèctrics que s’abandonen, tot això amb la finalitat de garantir, en aquest moment d’emergència sanitària, la recepció del servei de televisió digital terrestre als ciutadans.

La decisió de l’ajornament, que no és una suspensió, es pren després de constatar que les mesures de restricció de la mobilitat inevitablement estan ocasionant retards en la planificació original que impedeixen finalitzar el procés abans del 30 de juny.

La Comunitat vol fer obres. Per on ha de començar?

Les reformes i rehabilitacions en edificis i habitatges són molt freqüents. Sabem que no és fàcil portar a terme una obra i menys si aquesta és de certa envergadura. Per una banda, la dificultat que suposa identificar el problema i per l’altra, la quantitat de tràmits que poden dificultar prendre una decisió.

Moltes vegades no sabem per on començar, tenim una idea i no sabem posar-la en pràctica, o pot haver-hi més d’una solució i no sabem valorar els pros i contres, i tenim el perill com diu el refrany de “començar la casa pel teulat”.

Per tal de facilitar aquesta tasca i que les obres no suposin un mal de cap i es facin amb les màximes garanties, sense ensurts, a continuació donem 5 consells  importants.

1. Contacta amb un professional.

El primer que farem serà contactar amb un o més professionals (arquitecte tècnic o arquitecte). Informeu-vos primer dels serveis que ofereixen, mireu algun treball/projecte similar realitzat, pregunteu —si és el cas— el grau de satisfacció. Tot plegat ens donarà una idea per determinar quin serà el tècnic de l’obra.

2. Deixa’t assessorar.

A partir d’aquest moment sou un binomi, confia en ell. Deixa’t assessorar. Explica-l’hi convenientment quin és el tipus d’obra que voleu fer, les vostres necessitats, amb quins recursos econòmics compta la Comunitat, etc.

En funció del tipus d’obra és molt important fer una inspecció prèvia que permeti saber si hi ha patologies o vicis a tenir en compte, si apareixen obres no previstes inicialment i quines d’aquestes s’han de realitzar per garantir-ne la seguretat.

El tècnic identificarà el problema i podrà determinar la millor solució, o si és el cas proposar-ne d’alternatives. També ens podrà recomanar materials.

Arribats a aquest punt, és el moment que el tècnic s’informi de la viabilitat del projecte a nivell de municipal, quins són els tràmits administratius: normativa i condicionants tècnics, permisos i llicències necessaris, subvencions. No cal donar res per suposat.

3. Definir bé les obres.

Sovint les obres són motiu per millorar altres aspectes dels habitatges relacionats amb la accessibilitat, millora de l’eficiència energètica i envolupant dels edificis, incorporació d’aïllaments en façanes o cobertes, etc.

El tècnic serà l’encarregat de proposar-nos i definir amb la màxima concreció possible l’abast de l’obra amb plànols, detall, estimació del cost. D’aquesta manera ens evitarem imprevistos, que la planificació s’allargui en el temps o que els costos superin amb escreix els inicialment previstos.

4. Ajustar bé el pressupost.

Concretada la solució final, ara és l’hora de fer una valoració detallada de tots el treballs necessaris. El tècnic serà qui s’encarregui de fer una relació exhaustiva dels treballs, qualitats i quantitats; és el que s’anomena amidaments.

Caldrà demanar almenys tres o quatre ofertes/pressupostos als industrials per poder comparar-les i verificar que tots han comptat el mateix. Aquest és segurament l’aspecte que més preocupa quan comencem les obres:  Què ens costarà?

Hem de ser realistes. Si el tècnic o la comunitat coneixen els industrials que ho han valorat, també saben com treballen i quin serà el resultat final.  Moltes vegades la oferta més econòmica no és la més avantatjosa.

Escollit el contractista, és molt convenient tenir un contracte d’obra signat.

5. Inici de les obres, seguiment i participació.

Una vegada sabem qui ens farà les obres i amb els permisos o llicència d’obres ja concedits, és el moment de donar inici a les obres. Caldrà avisar amb temps als veïns perquè siguin coneixedors que durant un període de temps hauran de conviure amb uns elements “estranys” com són el soroll, pols, certa incomoditat, etc.

Tot i que l’execució de les obres les portarà el tècnic competent  i aquest estarà pendent del seu desenvolupament i incidències, convé que la comunitat designi un interlocutor o bé creï una comissió d’obres formada per l’ Administrador, el President i un vocal, si s’escau,  que seran part activa del procés i mitjançat la que es canalitzaran els dubtes i/o suggeriments.

En conclusió, al engegar una obra,  és molt important escollir bons professionals —tècnics i industrials— que seran la garantia d’un treball ben acabat, cuidant fins als detalls més petits.

Les obligacions fiscals de les Comunitats de Propietaris

Les Comunitats de Propietaris, tot i que no tenen personalitat jurídica pròpia, i per regla general, no realitzen activitats professionals ni empresarials; sí que tenen la condició d’obligats tributaris i com a tals, han de complir amb les seves obligacions tributàries formals, com són presentar declaracions censals, sol·licitar i utilitzar el número d’identificació fiscal, o presentar declaracions, autoliquidacions i comunicacions.

Les principals obligacions fiscals a les que es troben subjectes les comunitats són:

  • En relació a l’IVA, en el cas que la comunitat de propietaris realitzi activitats econòmiques com per exemple el lloguer del terrat comunitari amb la finalitat de posar-hi una antena de telefonia mòbil o el lloguer de la façana amb finalitats publicitàries, es considera que la comunitat és subjecte passiu de l’IVA i, com a tal, haurà de presentar la corresponent declaració ingressant l’IVA repercutit pels serveis prestats. De la mateixa manera, es podrà deduir l’IVA dels serveis o obres que hagi de realitzar amb l’objectiu de poder prestar els referits serveis (despeses d’assessorament fiscal a l’efecte, reparació de façanes, etc).
  • Les comunitats de propietaris, des de l’any 2014, tenen a més l’obligació de presentar el model 347 en el qual han d’incloure les relacions comercials que realitzin amb tercers sempre i quan hagin superat la xifra de 3.005,06 durant l’any natural corresponent. Tanmateix, la normativa fiscal estableix una sèrie d’excepcions:
  • Subministrament d’aigua per a ús comunitari.
  • Subministrament elèctric i de combustible de qualsevol tipus destinat a l’ús comunitari.
  • Assegurances que cobreixen zones i elements comuns.
  • En relació a l’IRPF, les comunitats de propietaris que contractin a treballadors o contractin serveis professionals (instal·ladors, electricistes, constructors, etc.) que impliquin l’obligació de retenir o fer ingressos a compte, hauran de realitzar els ingressos dels mateixos i declarar-los de forma trimestral a través del model 111.

Per últim, un altre dels aspectes a tenir en compte a efectes de l’IRPF és quan la comunitat de propietaris rep subvencions (per exemple, per instal·lar un ascensor o per rehabilitar l’edifici), ja que aquesta subvenció té la consideració de guany patrimonial i, com a tal, ha de ser objecte de declaració a la renda, atribuint-se la subvenció a cada propietari segons el seu coeficient de participació, tret que els estatuts estableixin altres condicions diferents, essent doncs els propietaris els que estan obligats a declarar la referida subvenció a les seves respectives declaracions de renda.

La comunitat de propietaris pot prohibir el lloguer de pisos turístics?

Un dels temes de més actualitat en el sector immobiliari i, concretament, a les comunitats de propietaris, és l’augment de pisos destinats a lloguer turístic. Es tracta d’una pràctica que genera molta controvèrsia i sovint conflictivitat entre els veïns i els ocupants dels immobles turístics, per les molèsties de sorolls, festes nocturnes, ús indegut de les instal·lacions comunitàries, deteriorament o danys que aquests usos provoquen. Per aquest motiu, són moltes les comunitats de propietaris que cada vegada més consulten si és possible prohibir aquest tipus de lloguer.

Davant d’aquesta qüestió, el cert és que no hi ha una resposta afirmativa si no que dependrà de cada comunitat en concret.

Amb caràcter general, una comunitat de propietaris no pot impedir el lloguer turístic d’un pis si aquesta prohibició no es troba recollida als estatuts, i succeeix precisament que a la majoria de casos, els mateixos no la contemplen ja que és una problemàtica relativament recent.

Per tant, si els estatus de la comunitat no contemplen aquesta prohibició i existeixen greus problemes de convivència amb aquests tipus de lloguers, caldrà plantejar dur a terme una modificació dels estatuts amb l’objectiu d’incloure en els mateixos la prohibició dels lloguers turístics, essent necessari per aquesta modificació el vot favorable de les quatre cinquenes parts dels propietaris. No obstant, cal tenir present que l’acord no es podrà aplicar de forma retroactiva i, en conseqüència, no podrà afectar a un lloguer turístic existent amb anterioritat a la celebració de l’acord.

Per contra, en cas de no assolir la referida majoria i  atenent a la gravetat de les molèsties que aquest tipus de lloguer estigui provocant a la comunitat (excessius sorolls constants, actes de vandalisme, brutícia a les zones i elements comunitaris, etc.) és possible plantejar la problemàtica davant els tribunals per tal que aquests acordin el cessament de l’activitat de lloguer turístic.

Es poden embargar les quotes ordinàries que paguen els propietaris, en cas de condemna econòmica a la Comunitat?

El problema que ens trobem quan volem aconseguir el cobrament d’un deute contret per una Comunitat de Propietaris en règim de propietat horitzontal, deriva de la seva pròpia naturalesa. És a dir, la convivència de dos tipus de titularitats de béns i drets, la comuna i la privada.

Pel que fa als béns comuns, resulten inalienables per ser indispensables dels elements privatius de l’ús i gaudi dels quals estan afectats. Per altra banda, en relació a la titularitat privada no poden respondre dels deutes de la Comunitat quan els propietaris no hagin intervingut en el judici declaratiu previ o, com a mínim, no n’hagin tingut  coneixement.

El que resulta evident és que tant els elements privatius de benefici comú com els purament privatius, solament poden quedar afectats pels deutes de la Comunitat , però el creditor no podrà procedir directament contra un comuner sense haver reconegut el seu dret de crèdit front aquesta, ni sense haver estat requerit de pagament ni demandats personalment. D’aquesta manera, serà la sentència la que distribuirà el concret deute i fixarà les corresponents responsabilitats individuals així com la posterior execució.

Del propi contingut de l’article 553-46 del Codi Civil de Catalunya es materialitza el fet que els béns dels propietaris només responen quan la comunitat no tingui béns propis ni actuï activament per aconseguir-los dels comuners; essent així la responsabilitat dels copropietaris subsidiària respecte de la comunitat, i mancomunada respecte de la pluralitat de copropietaris. És aquí on rau la veritable importància de la reforma legislativa: els propietaris ara són responsables subsidiaris d’acord amb la quota de participació dels deutes contrets per la comunitat.

Sobre la possibilitat de l’embargament de les quotes, pràcticament tothom ho admet donat que representa part de l’actiu de la Comunitat, però amb importants matisos mentre no s’estableixi per a les quotes ordinàries una destinació singular. La retenció, embargament i derivació de l’import d’aquestes quotes ja cobrades, i que són imprescindibles pel sosteniment dels elements comuns, obligaria a una nova reclamació de quotes als propietaris per garantir la pròpia supervivència de la comunitat.

Així, la comunitat de propietaris pot tenir béns o drets embargables, entenent com a tals els diners o comptes corrents a nom de la comunitat, el fons de reserva, les quotes abonades pels copropietaris quan suposin un crèdit a favor de la mateixa (incloent la possibilitat d’embargar les “quotes futures” amb el lògic límit de la pròpia subsistència de la comunitat), segons els casos, l’embarg dels béns desafectats i, finalment, els fruits i rendes dels béns comuns (sempre que no hagin estat adjudicats pro indivís als copropietaris).

És en el supòsit de no existir tals béns o drets així com, tot i a l‘existència dels mateixos, aquests resultin insuficients per cobrir el deute contret per la comunitat de propietaris; quan l’executant pot dirigir les actuacions a través del Jutge, al President de la comunitat amb motiu de convocar una junta de propietaris a fi de repartir la quantia deguda en proporció a la quota respectiva. Finalment i subsidiàriament, el creditor podrà exigir la responsabilitat individual que correspongui, podent comportar l’embargament de béns privatius dels copropietaris.

La reclamació de quotes comunitàries degudes per les entitats bancàries a les comunitats de propietaris

La crisis econòmica global que ha patit i encara pateix la nostra economia, ha tingut com una de les conseqüències principals que una gran quantitat d’immobles hagin passat a ser propietat de les entitats bancàries, fet aquest que en l’actualitat genera una importat problemàtica a les comunitats de propietaris a l’hora d’obligar als bancs a complir amb les seves obligacions de pagament de les quotes comunitàries, pel fet que tenen un gran volum d’immobles i sovint poden no tenir-los ben registrats, demorant això el pagament de les obligacions.

Resulta evident que una entitat bancària, sigui quina sigui la via mitjançant la qual adquireix l’immoble, esdevé propietària a tots el efectes, i això implica no només gaudir de tots els beneficis inherents al dret de propietat, si no també fer front a totes les obligacions que aquest dret comporta i una d’elles és el pagament de les quotes comunitàries.

Quan el banc s’adjudica un bé immoble i en passa a ser el propietari, està obligat a pagar les quotes comunitàries degudes mentre en sigui titular (des de que s’adjudiqui l’immoble i amb independència de la data en que figuri la inscripció al registre de la propietat) fins que traspassi l’immoble.

No obstant l’anterior, arrel de la nova reforma del Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya i, concretament, de l’article 533-4, s’ha ampliat el termini d’afecció real, fet que implica que  les entitats bancàries que s’hagin adjudicat un immoble a partir del 20 de juny de 2015 hauran de fer front a les quotes comunitàries impagades per l’anterior propietari en els darrers 4 anys, sens perjudici que l’entitat bancària pugui amb posterioritat reclamar aquests pagaments afrontats, a l’antic propietari morós.

Aquesta responsabilitat en el pagament de quotes dels darrers 4 anys és aplicable no només a les entitats bancàries si no a qualsevol nou propietari (ja sigui persona física o jurídica) que hagi adquirit un immoble a partir del passat 20 de juny de 2015.

Amb aquesta nova regulació s’atorguen majors garanties de cobrament a la comunitat de propietaris, fent que el nou adquirent de l’immoble, el qual s’entén que té solvència, hagi de respondre del deute comunitari dels darrers 4 anys, permetent així a la comunitat de propietaris reclamar judicialment el mateix, tant a l’anterior propietari -que era l’obligat de pagament de les quotes comunitàries que s’haguessin meritat durant aquest temps- com a l’actual, qui haurà de respondre de les quotes impagades dels últims quatre anys i, en cas de ser una entitat bancària, la garantia de cobrament és plena.